Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
gonostomàtids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels clupeïformes que atenyen uns 7 cm, amb el cos allargat i les escates tènues i caduques.
Són peixos abissals que habiten a més de 2 000 m de profunditat
faixa
Ictiologia
Peix de l’ordre dels lampridiformes, de la família dels traquiptèrids, d’uns 15-20 cm, amb el cos aixafat, el cap curt i els ulls grossos.
És d’un color argentat, amb les aletes vermelles Habita a molta profunditat a la Mediterrània i a l’Atlàntic
futarra
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes de la família dels blènnids, d’uns 10 cm de llargada, de color terrós fosc o gris cendrós, amb les parts superiors i laterals amb taques o bandes negres.
Habita fins a un metre de profunditat entre les roques del litoral cobertes d’algues És comuna a les costes dels Països Catalans i en tota la Mediterrània
plana
Plana
JC Schou (cc-by-nc)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels pleuronectiformes, de la família dels pleuronèctids, de 40 cm, que és molt semblant a la palaia però amb una sèrie de formacions dèrmiques òssies tot al llarg de les aletes dorsal i anal i de la línia lateral.
Habita als fons marins fins a 25 m de profunditat, a les desembocadures dels rius i en aigües salines de tota la Mediterrània i de les costes atlàntiques europees
eglefí
Ictiologia
Peix de l’ordre dels gadiformes, de la família dels gàdids, d’uns 70 cm de llargada que es caracteritza pel fet de tenir una taca negra al mig de cada costat.
És abundant al nord de l’oceà Atlàntic, on viu a molta profunditat i hom el pesca en grans quantitats amb arrossegament, per la qual cosa assoleix una gran importància econòmica
dragó
Ictiologia
Gènere de peixos osteïctis actinopterigis de l’ordre dels perciformes, de la família dels cal·lionímids, distribuïts en unes 7 espècies caracteritzades per presentar el cos sense escates, els ulls grossos, junts i situats sobre el cap, els llavis gruixuts, la mandíbula superior protràctil i el preopercle amb 3 o 4 punxes.
Són de petites dimensions, puix que sols poden fer de 15 a 30 cm Viuen en els fons litorals de les mars càlides i atemperades, des d’uns quants metres fins a centenars de metres de profunditat No tenen interès econòmic
cap d’ase
Ictiologia
Peix perciforme de la família dels tríglids del grup de les lluernes, que ateny de 30 a 55 cm.
Les escates de la línia lateral són grosses i rugoses El dors és de color grisenc o verdós, pigallat de blanc, i el ventre és blanc Viu sobre els fons sorrencs de poca profunditat de la Mediterrània i de l’Atlàntic
braga
Ictiologia
Peix osteïcti, de l’ordre dels cipriniformes, d’uns 25 cm de llargària, amb el musell prominent, i de color gris verdós, amb el ventre argentat.
Viu en aigües de profunditat mitjana, en fons rocallosos o sorrencs, i es nodreix d’algues i de petits animals És freqüent a les aigües dolces del centre i de l’est d’Europa Danubi, Rin, Volga i en alguns estanys del Rosselló
serrà
Ictiologia
Peix osteïcti de l’ordre dels perciformes, de la família dels serrànids, de fins a 40 cm de longitud, de color bru clar amb nou bandes transversals vermelles o fosques al tronc.
Habita en esculleres fins als 30-50 m de profunditat i és propi de l’Atlàntic oriental, de la mar Roja i de la Mediterrània, en la qual hom el pesca tot l’any, especialment els mesos calorosos, amb ham, nansa o xarxa
malarmat
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels peristèdids, d’uns 30 cm de llargada, amb el cos completament recobert de plaques dèrmiques ossificades que constitueixen una autèntica armadura.
La mandíbula superior té unes prolongacions òssies amb aspecte de forca És de color vermellós al dors i argentat al ventre És una forma bentònica que habita als fons fangosos de l’Atlàntic i de la Mediterrània, fins a 500 m de profunditat