Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
porc marí

Porc marí
Fausto Tinti, Universitat de Bolonya (CC BY-NC-SA-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels esquàlids, que ateny 2 m de llargada i és d’aspecte inflat, bé que el cos sigui de secció triangular, té la boca petita, els ulls i els espiracles grossos, cadascuna de les dues aletes dorsals proveïda d’una espina i la pell és aspra i negrenca.
Habita damunt els fons sorrencs, a profunditats superiors als 500 m
notacantiformes
Ictiologia
Ordre de peixos actinopterigis del superordre dels teleostis que són anguil·liformes i amb la cintura escapular connectada amb les primeres vèrtebres.
Comprèn la família dels notacàntids, els principals gèneres de la qual són Notacanthus i Polyacanthonotus Habiten a profunditats abissals de gairebé totes les mars
llúcera
Ictiologia
Peix de l’ordre dels gadiformes, de la família dels gàdids, que pot atènyer 40 cm de llargada, de forma esvelta, amb tres aletes dorsals i dues d’anals, boca fesa i color gris blavós al dors i blanc als flancs i al ventre.
És una forma de profunditats mitjanes i grans, pròpia de l’Atlàntic oriental i de la Mediterrània, d’una considerable importància comercial S'alimenta sobretot d’eufausiacis
escatós
Ictiologia
Peix de la família dels tríglids, amb el cos de color gris rogenc i cobert d’escates molt grosses.
Ateny els 15 cm de longitud i viu a profunditats diverses sobre fons sorrencs És comú a les mars dels Països Catalans, on hom el confon fàcilment amb la lluerna
treslliures
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels perciformes, de la família dels serrànids, molt semblant al serrà, però molt més petit (només fins a 13 cm de llargària), amb aletes ventrals negres, costats amb cinc bandes transversals negres i una taca també negra sobre els primers radis tous de l’aleta dorsal.
Habita sovint als fons rocallosos i sorrencs, i també sobre les praderies de fanerògames, en profunditats superiors a 10 m Hermafrodita, és comú a les aigües dels Països Catalans, on hom el pesca
peix xovato

Peix xovato
Fran Martín de la Sierra (CC BY-NC-ND 2.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels hexànquids, que pot superar els 5 m de longitud i és caracteritzat pel fet de tenir sis brànquies, per la longitud de la seva cua (una quarta part de la longitud total) i pel seu cap, que és més ample que el tronc i gairebé pla per la seva part superior.
És de color terrós o grisenc a la seva part superior i gris vermellós als costats Sol romandre a profunditats considerables i hom el troba als oceans Atlàntic, Índic i Pacífic i a la mar Mediterrània
lluç

Lluç
Drow male (cc-by-sa-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels gadiformes, de la família dels gàdids, de 80 cm de llargada màxima, de forma esvelta, boca molt fesa i dues aletes dorsals, la segona molt llarga, i una d’anal.
El color és gris terrós al dors i argentat als flancs i al ventre Habita a grans profunditats a la Mediterrània, a l’Atlàntic oriental, des de Gibraltar fins a Islàndia i Noruega, i a la Bàltica, i s’alimenta sobretot de llúceres
tonyina

tonyina
© World Trade Tuna
Alimentació
Ictiologia
Teleosti de l’ordre dels perciformes, de la família dels túnids, d’una gran mida (fins a 3 m i 500 kg de pes), amb el dors d’un color blau fosc i el ventre argentat, de cos poderós, amb dues aletes dorsals, pínnules anals i dorsals, cua semilunar i pell coberta d’escata.
Depredador molt actiu a la zona pelàgica, viu solitari i habita fins en unes profunditats de 1000 m durant tot l’any, llevat a la primavera, que forma grans bancs que s’apropen a la costa per fresar, moment que hom aprofita per llur pesca, amb almadraves o amb xarxa i arpó Habita en les mars temperades de tot el món, i la seva pesca ha originat una activa indústria conservera La seva carn, fresca, salada o en conserva, és agradable i nutritiva La seva composició és d’un 59% d’aigua, 13-27% de pròtids i 9-13% de lípids A vegades, si no ha estat condicionada d’una manera adient,…
congre

Congre
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels anguil·liformes, semblant a l’anguila però amb l’aleta dorsal més avançada, la mandíbula superior prominent i la pell sense escates.
El color del dors és gris bru, blavós o negre, i el del ventre, blanquinós Ateny normalment un metre els mascles i d’1,5 a 2 m les femelles Habita en els fons rocallosos d’1 a 100 m de profunditat, on és pescat amb art de ròssec És carnívor i predador voraç La fresa té lloc en mar obert, a l’estiu, en una zona molt àmplia que va des de la mar dels Sargassos a la Mediterrània oriental, a profunditats d’uns 2500 m Després de la posta els progenitors moren Els alevins, anomenats fideus , d’uns 15 cm, migren cap a les costes, on creixen fins a atènyer la maduresa sexual, dels 5 als…
selacis
Ictiologia
Subclasse de peixos de la classe dels condrictis, de longitud variable (des de pocs centímetres fins a més de 15 m), amb el cos de fusiforme a discoidal amb grans variacions: musell punxegut, en serra (peix serra), en martell (peix martell), etc., cua allargada (rajades), etc., recobert de denticles dèrmics o escates cutànies que en la boca es diferencien en fileres de dents.
Com tots els condrictis, posseeixen endoesquelet cartilaginós que de vegades assumeix una gran duresa en impregnar-se de sals calcàries conserven el notocordi Tenen el neurocrani d’una sola peça, no soldat al palatoquadrat i la connexió d’ambdós pot ésser directa o bé mitjançant la interposició d’un arc hiomandibular Immediatament darrere el neurocrani tenen els arcs branquials les brànquies són internes, hi manquen els opercles i presenten de 5 a 7 feses branquials externes a cada costat i un parell d’espiracles de caràcter respiratori que posen en comunicació l’aigua de l’exterior amb les…