Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
trencavits
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels perciformes, de la família dels ammodítids, d’uns 18 cm de llargària i de cos llarg i estret; és molt semblant al sonso, del qual es diferencia pel fet de tenir la mandíbula inferior més sortint i la boca més protràctil.
És força rar a les aigües dels Països Catalans
pagre
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids, de 30 a 50 cm, que és de color vermellós a l’esquena, els flancs són de color rosat metàl·lic i el ventre és argentat.
És comestible, molt apreciat, bé que rar, i habita a les aigües profundes de la Mediterrània
tauró blanc
Ictiologia
Selaci pleurotremat de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels odontàspids, d’uns 12 m de llargada, amb les parts superiors grises blavoses i les inferiors blanques, peduncle caudal amb els costats proveïts d’una carena, dents molt grosses triangulars i en forma de serra.
És molt perillós per la seva ferocitat i grandària, s’alimenta de grans peixos, tortugues de mar i mamífers marins, i segueix sovint els vaixells en recerca de les deixalles Habita a les mars càlides i temperades, on és poc abundant És rar als Països Catalans
quissona
Ictiologia
Peix selaci de la sèrie dels pleurotremats, ordre dels esqualiformes, de la família dels esquàlids, que pot atènyer fins a 70 cm de longitud.
Molt semblant a l'agullat, es caracteritza pel fet de tenir l’espina de la segona dorsal tan llarga com la mateixa aleta Té les dents petites i afilades És vivípar Cosmopolita i pelàgic, és molt rar a les costes dels Països Catalans És conegut també amb el nom d' agullat xato
solraig
Solraig
Brian Hinds (cc-by-nc-4.0)
Ictiologia
Peix condricti de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels isúrids.
Pot assolir els 4 m de longitud, de rostre prolongat en un morro agut, amb dents llargues i triangulars, de color gris fosc o blau negrós al dors i blanc al ventre, que resta generalment en solitari a la superfície o prop d’aquesta i persegueix activament els vols d’escòmbrids i els bancs de calamars És molt voraç i perillós i és rar a les costes, incloses les dels Països Catalans