Resultats de la cerca

Tenen 6-7 fenedures branquials La reproducció és ovovivípara Algunes espècies són comunes a la Mediterrània Aquest ordre ja tenia representants en el Juràssic

És de costums pelàgics, i habita normalment en aigües profundes durant l’època de la reproducció s’acosten en barres a la costa i són capturades a les almadraves És una espècie cosmopolita, comuna a la Mediterrània

El morro és cònic i molt agut, i les dents són iguals La reproducció és ovovivípara Tots els representants d’aquest grup tenen costums pelàgics, són nedadors rapidíssims i molt agressius A la Mediterrània, bé que rars, hi habiten el marraix , el solraig i el tauró blanc

Aquests, a l’època de reproducció, fan violentes batalles entre ells i preparen els nius on les femelles aniran a fresar Els batallaires, com tots els anabàntids, són capaços de retenir oxigen a l’aparell branquial i, com a conseqüència d’això, poden viure en aigües poc oxigenades Habiten els rius de la regió indomalaia

Habita aigües dolces truita o marines, amb nombroses espècies, moltes de les quals fan migracions lligades a la reproducció salmó Els ous són més pesants que l’aigua i atenyen d’1 a 6 mm De gran importància econòmica, a Europa representen gairebé tots els peixos nobles de les aigües continentals Llur carn és una mica ataronjada

La línia lateral fa una corba per damunt de les aletes pectorals i una altra, en sentit contrari, a l’alçada de l’aleta caudal Habita a l’Atlàntic i a la Mediterrània, a alta mar i en aigües profundes, i a l’època de la reproducció s’acosta al litoral La carn és comestible i molt apreciada

Té el cos alt i afusat, amb tres aletes dorsals, la primera de les quals és molt més llarga, i dues d’anals té els ulls molt grossos i una curta barbeta sota la mandíbula És d’un color marró vermellós al dors i gris argentat al ventre Es tracta d’una espècie gregària que habita a 250-300 m de profunditat i que s’apropa a la costa per a la reproducció S'alimenta de molluscs, de crustacis i de peixos petits Propi de l’Atlàntic, és molt poc freqüent a la Mediterrània

L’aleta dorsal és molt alta, la caudal ampla i allargada per dalt i per baix per dues prolongacions filiformes, i les abdominals reduïdes a dos filaments llarguíssims i dirigits cap enrere De color blanc argentat amb bandes verticals groguenques, no presenten dimorfisme sexual excepte a l’època de reproducció, en què tant el mascle com la femella presenten òrgans abdominals distints Tots dos sexes atenyen uns 20 cm d’alt i 15 de llarg Habita a les aigües dolces de l’Amazones i és potser el més conegut dels peixos d’aquari