Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
tallahams
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels caràngids, d’uns 80 cm de llargada, amb dues aletes dorsals, la primera petita i amb radis dèbils, i la segona grossa, angulosa i oposada a l’anal; les aletes pelvianes són en posició toràcica, i la caudal va sobre un peduncle molt marcat i és molt escotada.
El dors i la part alta dels costats són de color verd blavós intens, i el ventre entre blanc i argentat És una espècie típicament depredadora, molt estimada pels pescadors esportius a causa de la seva resistència a ésser capturada és pescada principalment amb curricà Pelàgica, abunda a les costes del sud de la península Ibèrica i a les del País Valencià, bé que és encara més abundant a l’Atlàntic i a les costes del nord d’Àfrica
marraix
Ictiologia
Peix de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels isúrids, d’uns 5 m de llargada màxima, de cos massís i d’un color gris blavós a la part dorsal i blanc a la ventral.
Té el musell cònic i agut i el peduncle caudal carenat, amb l’aleta en forma de mitja lluna Les dents són triangulars i d’una gran potència És vivípar de 3 a 5 cries, d’uns 70 cm de llargada És un esqual típicament pelàgic, molt bon nedador, que s’alimenta principalment dels bancs de peixos migratoris escòmbrids, clupeids és freqüent a l’Atlàntic i a la Mediterrània És un atacant potencial de l’home, bé que molt rarament s’apropa a la costa La seva carn és comestible
captinyós
Ictiologia
Peix de la família dels escorpènids, semblant a la polla però més petit (fins a 30 cm de llargada).
La coloració del cos varia des de grisenca a roja, amb taques o bandes grogues o castanyes la pell és parcialment escatosa, la mandíbula inferior no presenta làmines dèrmiques, i hi ha tres fiblons sobre els ossos infraorbitaris una taca negra a la part posterior de l’aleta dorsal és distintiva de l’espècie Típicament bentònic, com els seus congèneres, el captinyós habita quasi tot tipus de fons, fins als 50 metres de profunditat es nodreix principalment de crustacis La seva distribució és atlàntica i mediterrània rep també els noms de rasclot, ullot i escórpora de fang
osteïctis
Peixos osteïctis
© Fototeca.cat-Corel
Ictiologia
Classe de cordats de l’embrancament dels vertebrats que inclou els peixos que posseeixen teixit ossi, en proporció variable, en llur esquelet intern.
Són mandibulats amb suspensió hiostílica, amb la boca en posició normalment terminal Tenen un aparell opercular i branquiòsteg, articulat sobre l’arc hioide, que recobreix les brànquies, les quals tenen una estructura pectiniforme El cos és típicament recobert per escates òssies de natura dèrmica, tot i que hi ha també formes nues que les han perdudes secundàriament Les aletes són sostingudes per elements ossificats, els lepidòtrics, que són escates transformades També és característica d’aquest grup l’adquisició d’un pulmó, que pot funcionar com a tal, desaparèixer, o bé, més…
boga
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes de la família dels espàrids, que fa fins a 35 cm de llargada; és un dels espàrids més afusats, caràcter aquest, com la coloració, típicament pelàgic; té el musell rom i una línia lateral bruna, amb quatre llistes longitudinals laterals grogues; el dors és gris blavós, i el ventre, argentat.
És molt voraç viu a les aigües càlides de la Mediterrània, de l’Atlàntic oriental i septentrional, prop les costes rocalloses i sobre els camps de fanerògames marines, però sol formar moles abundants mar endins Té importància en pesca