Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
xerla
Ictiologia
Nom d’alguns peixos teleostis perciformes marins de la família dels pomadàsids.
De mida petita o mitjana i carn apreciada, com la xerla vera Parapristipoma humile , la xerla morruda Plectorhinchus mediterraneus , la xerla ratllada Parapristipoma octolineatum i la xerla roncadora Pomadasys incisus
morenella
Ictiologia
Nom de diversos peixos teleostis de l’ordre dels gadiformes i de la família dels mòrids.
Viuen a fondàries considerables i tenen el cos relativament allargat i una mida que rarament ultrapassa els 50 cm, com la morenella vera Mora moro , la morenella de clapissar Gadella maraldi i la morenella rogenca Lepidion lepidion
xucla
Ictiologia
Gènere de peixos teleostis de l’ordre dels perciformes, de la família dels centracàntids o mènids, de cos una mica comprimit lateralment, aleta pectoral força grossa i baixa, aletes pelvianes en posició toràcica, una sola aleta dorsal, escates etenoides grosses i rugoses, boca molt protràctil, mandíbules dèbils, amb dents gairebé inexistents, i costats argentats, amb una taca negra al centre.
Són hermafrodites proterogins, i formen grans bancs La xucla vera Mmaena vulgaris , d’uns 21 cm la femella i uns 24 cm el mascle, és de color gris de plom al dors Els mascles a l’època del zel construeixen nius a la sorra de les praderies de Posidonia Són comunes a la Mediterrània i a l’Atlàntic, i abunden a les aigües dels Països Catalans, on hom les pesca com a peixos de baixa qualitat La xucla blanca , o gerret o gerret pàmfil Mchryselis , d’uns 19 cm els mascles i 15 les femelles, presenta un notable dimorfisme sexual, ja que el mascle té els costats recorreguts per quatre bandes…
llenguadina
Ictiologia
Nom donat a diversos peixos de l’ordre dels pleuronectiformes i de la família dels soleids (Dicologoglossa sp), que viuen als fons arenosos de l’Atlàntic oriental, com la llenguadina vera (D. hexophthalma) i la llenguadina cuneada (D. cuneata).
madrilleta
Ictiologia
Nom d’alguns peixos d’aigua dolça de la família dels ciprínids de l’ordre dels cipriniformes pertanyents al gènere Rutilus, com la madrilleta roja (R.arcasii), de pigmentació molt contrastada, i la madrilleta vera (R.rutilus), de dimensions més grans que la roja.
peixos
Morfologia dels peixos
J.L. Ferrer
Ictiologia
Superclasse de cordats de l’embrancament dels vertebrats integrada per animals de sang freda, respiració primàriament branquial i hàbitat aquàtic.
Morfologia i fisiologia Malgrat aquesta definició general tradicional, cal afegir que els peixos són sempre animals mandibulats, car els ciclòstoms, que gaudeixen de les mateixes característiques, però són àgnats, no són considerats actualment com a peixos Els peixos formen amb molta diferència el grup de vertebrats més nombrós, car hom en coneix actualment més de 20000 espècies, la gran majoria de les quals són òssies Poblen tota mena d’hàbitat aquàtic, tant d’aigua dolça com marina, a qualsevol latitud Les dimensions són molt variables, de manera que el peix més gran conegut és una varietat…