Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
barb
Barb comú
© Fototeca.cat
Ictiologia
Gènere de peixos d’aigua dolça de l’ordre dels cipriniformes, de cos esvelt, amb un parell de barbes sensorials molt aparents a cada costat de la boca i amb l’aleta dorsal curta.
Durant l’època de reproducció els adults adquireixen uns colors vius Són molt abundants als rius i les llacunes viuen preferentment prop del fons Són comestibles, i són especialment apreciats els que viuen en aigües molt pures N'existeixen diverses espècies, algunes de les quals exòtiques, pròpies de la regió indomalaia El barb comú Bbarbus pot atènyer fins a mig metre de llargada i té el primer radi de l’aleta dorsal ossificat És freqüent als rius europeus El barb de muntanya o barb truiter o cua-roig Bmeridionalis no passa de 30 cm i no té cap radi ossificat…
cipriniformes
Ictiologia
Ordre de peixos osteïctis que viuen gairebé exclusivament en les aigües dolces continentals.
De formes i dimensions molt diverses, presenten en comú algunes característiques essencials són fisòstoms i posseeixen un aparell de Weber, cadena d’ossets derivats de les vèrtebres i que relacionen la bufeta natatòria amb el laberint auditiu Els radis de les aletes solen ésser tous les ventrals són abdominals o absents, la caudal és homocerca, i el primer radi de la dorsal i de l’anal és espinós Hi ha unes 6000 espècies de cipriniformes, repartides per tots els continents, a excepció d’Austràlia Algunes d’elles són preades per llur carn, mentre que unes altres constitueixen vistosos peixos d…
anableps
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels ciprinodontiformes, d’uns 30 cm, de forma allargada i color groc verdós; tenen els ulls grossos i d’una estructura especial que els permet de veure alhora a l’aire i a l’aigua quan neden arran de superfície amb la meitat de cada ull submergida i l’altra meitat fora de l’aigua.
Viuen a les aigües dolces i s’alimenten de petits artròpodes Són propis de l’Amèrica tropical
banyut
Banyut
Roberto Pillon (cc-by-3.0)
Ictiologia
Peix perciforme del grup de les bavoses, de la família dels blènnids, d’uns 15 cm de llargada, de tons bruns, amb tentacles superciliars plumiformes.
Els banyuts viuen entre algues i prats de posidònies, als fons costaners de l’Atlàntic i de la Mediterrània
ambliopsiformes
Ictiologia
Ordre de peixos osteïctis integrat per individus molt semblants als de l’ordre dels ciprinodontiformes, petits, de boca gran i no protràctil i anus situat sota la gorja, davant les aletes pectorals; la majoria són despigmentats i tenen els ulls atrofiats.
No tenen veritables òrgans d’acoblament Són cavernícoles Viuen a la part central dels EUA L’ordre consta d’una sola família, la dels ambliòpsids
ciprínids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels cipriniformes que viuen a les aigües dolces.
Tenen el cos ovalat i de dimensions variables, cobert d’escates cicloides la boca és llisa, amb mandíbules sense dents, i barbes en moltes espècies els ossos de la faringe són falciformes amb estructures anomenades dents faríngies, que juntament amb formacions del basioccipital, recobertes amb una placa còrnia, formen un aparell rosegador molt potent Són criats amb fins alimentaris o com a peixos d’aquari
morenella
Ictiologia
Nom de diversos peixos teleostis de l’ordre dels gadiformes i de la família dels mòrids.
Viuen a fondàries considerables i tenen el cos relativament allargat i una mida que rarament ultrapassa els 50 cm, com la morenella vera Mora moro , la morenella de clapissar Gadella maraldi i la morenella rogenca Lepidion lepidion
dragó
Ictiologia
Gènere de peixos osteïctis actinopterigis de l’ordre dels perciformes, de la família dels cal·lionímids, distribuïts en unes 7 espècies caracteritzades per presentar el cos sense escates, els ulls grossos, junts i situats sobre el cap, els llavis gruixuts, la mandíbula superior protràctil i el preopercle amb 3 o 4 punxes.
Són de petites dimensions, puix que sols poden fer de 15 a 30 cm Viuen en els fons litorals de les mars càlides i atemperades, des d’uns quants metres fins a centenars de metres de profunditat No tenen interès econòmic
sorell
Sorelll
Thomas Knebelsberger (cc-by-nc-sa-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels caràngids, de fins a 40 cm de llargada, amb la línia lateral rivetejada d’escudets ossis, la primera dorsal amb radis espinosos units per una membrana, una taca negra al vorell superior de l’opercle, el dors gris verdós o blavós i els flancs i el ventre argentats.
Els individus joves viuen sota l’ombrella de les meduses grosses i s’alimenten de llurs gònades i tentacles Hom se'l menja fresc i en conserva escabetxat Habita a la Mediterrània, a la mar Negra i a les costes de l’Atlàntic, sobretot de l’oriental
bràmids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes, integrada per escassos representants, el més conegut dels quals als Països Catalans és la castanyola.
Tenen el cos oval i comprimit lateralment, el cap arrodonit i la boca obliqua La cua és falciforme, i les aletes dorsal i anal són llargues, així com les pectorals, que són punxegudes Viuen a l’Atlàntic, a l’Índic i al Pacífic, així com a la Mediterrània