Resultats de la cerca

Les fulles de les branques tendres són oposades, sèssils i obtuses, i les de les branques fetes són alternes, lanceolades o falciformes, rígides, enteres i dretes —de fet són fillocladis— Les flors, amb un gros receptacle turbinat, s’agrupen en umbelles o glomèruls i els fruits són càpsules de dehiscència valvar Als Països Catalans, l’espècie més comuna, i a la qual és aplicat el nom, és Eglobulus Les fulles i les flors són emprades en medicina casolana en forma d’infusió i d’inhalacions Són moltes les espècies d’eucaliptus que forneixen fusta, resina i altres productes, com és ara l'…

A la regió de Lleida, la comunitat més extensa i antiga documentada és la que agrupa tots els agricultors i industrials que es beneficien de les séquies de Pinyana, de Fontanet i de llurs derivades ambdós cabals foren atorgats per Ramon Berenguer IV vers el 1150 a dos cavallers i el 1204 els drets foren cedits a la ciutat de Lleida concessió confirmada per Pere I el 1213 Des d’aleshores els regs depengueren del consell municipal, que n'encomanà l’administració a una junta, la Prohomenia del Segrià i Fontanet, que perdurà fins la Nova Planta 1716 El 1758 fou establerta la Junta de Sequiatge un…

La tija o canya és dreta, nuosa, acabada en un plomall anomenat cima o fletxa , format per panícules d’espiguetes constituïdes, cadascuna, per dues flors masculines aquesta tija és plena d’una medulla esponjosa que posseeix un elevat contingut de sucre quan la planta és jove Les fulles són alternes, lanceolades, d’un verd intens, aspres, una mica ondulades al marge, i fan aproximadament 50 cm per 4 o 5 Les flors femenines s’agrupen en espiguetes biflores en les quals la flor inferior és estèril, mentre que la superior consta d’un ovari i dos llargs estils aquestes espiguetes s’ordenen en un…