Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
farmacodinàmica
Farmàcia
Branca de la farmacologia que estudia els mecanismes d’acció de les drogues, la intensitat d’aquesta acció i la seva dinàmica.
Juntament amb la farmacologia descriptiva i quantitativa, la farmacodinàmica constitueix la fase de l’estudi analític del mecanisme d’acció de les drogues Aquesta anàlisi ha d’ésser fisiològica, farmacofisiològica, física i bioquímica, per tal de poder conèixer l’acció de les drogues sobre els teixits, els òrgans, els aparells i els sistemes circulatori, respiratori, nerviós, i ha d’atènyer el nivell del funcionament cellular farmacodinàmica cellular o d’una part de la cèllula, és a dir, molecular farmacodinàmica molecular
aigua de conductivitat
Farmàcia
Química
Aigua de conductivitat inferior a 0,5 x 10-6 ς-1 cm-1 de puresa ja prou elevada per a les mesures electroquímiques.
L’aigua de conductivitat és obtinguda redestillant en aparells de quars aigua bidestillada, prèviament tractada amb permanganat de potassi per oxidar la matèria orgànica, després amb alcalí càustic per eliminar el diòxid de carboni La destillació es fa en un corrent d’aire desproveït de diòxid de carboni i el cor del destillat és redestillat en presència d’hidrogenosulfat de potassi per retenir les traces d’amoníac Repetint suficientment l’operació amb les màximes precaucions, hom pot arribar a obtenir aigua ultrapura, de conductivitat 0,043 x 10 - 6 ς - 1 cm - 1 a 18°C
tòfona
tòfona negra
© Fototeca.cat
Micologia
Gènere de fongs subterranis en forma de tubercle berrugós o llis, de l’ordre de les tuberals.
Estableixen micorrizes amb arbres Algunes espècies són molt apreciades com a menja i com a condiment La tòfona blanca Taestivum , també anomenada pagerès o pageresa, té ascocarps de forma irregular, de 2 a 7 cm, negres, amb berrugues anguloses grosses, i de carn d’un violat grisenc, amb venes blanquinoses Es fa sobre substrat calcari i és comestible La tòfona negra Tmelanosporum té aparells esporífers de forma irregular, de 4 a 5 cm, negres, amb berrugues poligonals petites, i de carn perfumada i de color negre vermellós o violaci, amb venes blanques Calcícola, creix en alzinars i…
farmacologia
Farmàcia
Ciència que estudia les substàncies que modifiquen les estructures i les funcions de la matèria viva en tots els nivells d’organització.
Hom pot dividir la farmacologia en dues branques la qualitativa i la quantitativa La farmacologia qualitativa té com a objecte descobrir l’acció i les propietats de les drogues sobre les estructures, les cèllules, els òrgans, els organismes, els aparells, etc, mitjançant tests fisiològics, bioquímics, enzimàtics, físics, etc Aquests tests són fets per analogia amb substàncies de propietats conegudes, i poden evidenciar propietats farmacològiques inherents a estructures químiques definides La recerca d’aquestes activitats, mitjançant tests específics, és anomenada screening La…
basidiomicets
basidiomicets sapròfits
© Fototeca.cat
Micologia
Classe de fongs caracteritzats per la producció de basidis, formadors de basidiòspores externes.
Tenen força caràcters comuns amb els ascomicets, com la manca de cèllules flagellades, el miceli d’hifes quitinoses, septades, amb els septes travessats per una sinapsi en aquest cas tubular, les formes de reproducció, etc En general, però, els basidiomicets es revelen força més evolucionats que els ascomicets per exemple, el cicle reproductor primitiu amb una fase gametofítica i dues d’esporofítiques, no rar entre els ascomicets, solament es conserva en alguns basidiomicets arcaics uredinals, i en la resta dels casos es presenta reduït a l’aparell esporofític, constituït per un miceli…
agàric blanc
Micologia
Fong paràsit de làrixs i cedres, de la família de les poliporàcies, que forma sobre aquests arbres aparells esporífers semicirculars, gruixuts, blanquinosos i esquerdats per sobre, de carn friable, amarga.
Ha estat emprat com a purgant i com a antisudorífic, contra les suors del tuberculosos
ascomicets
Cordyceps militaris: ascomicets pirenomicets
© Fototeca.cat
Micologia
Classe de fongs desproveïts de cèl·lules flagel·lades, gairebé sempre septats, caracteritzats per la producció d’espores a l’interior d’ascs, formats a partir d’un aparell ascogen originat per reproducció sexual.
El miceli normal correspon al gametòfit i presenta hifes ramificades, de membrana quitinosa És típic que els septes que separen les cèllules presentin un o diversos porus o aparells sinàptics, com passa en algunes algues A vegades formen estromes, per agregació d’hifes en forma de prosènquima o de plectènquima sobre o dins els quals es formen els òrgans reproductors No és rar que alguns estromes acumulin reserves i es converteixin en formes resistents, els esclerocis La reproducció té lloc bàsicament per tricogàmia El gametangi femení, l’ascogoni, és fecundat pels espermacis, gàmetes…