Resultats de la cerca

Creix en camps i en erms Les llavors, d’un groc pàllid, tenen propietats revulsives i són utilitzades com a espècia en nombroses preparacions culinàries, com la salsa de mostassa Grans de mostassa blanca © MPG

Forma unes masses de color fosc, que contenen un alcaloide, la ustilagina Té propietats semblants a les del sègol banyut

Hom pot dividir la farmacologia en dues branques la qualitativa i la quantitativa La farmacologia qualitativa té com a objecte descobrir l’acció i les propietats de les drogues sobre les estructures, les cèllules, els òrgans, els organismes, els aparells, etc, mitjançant tests fisiològics, bioquímics, enzimàtics, físics, etc Aquests tests són fets per analogia amb substàncies de propietats conegudes, i poden evidenciar propietats farmacològiques inherents a estructures químiques definides La recerca d’aquestes activitats, mitjançant tests…

Els estimulants, com l’amfetamina, o els tranquillitzants, com ara les benzodiazepines vàlium, líbrium, són psicofàrmacs

Les flors són grogues, arranjades en raïm, i els fruits són síliqües Es fa en camps i llocs incultes Les llavors, negres, tenen propietats rubefaents i revulsives, i són usades en la preparació de la  salsa de mostassa  emprada com a condiment de la carn

Originàriament la farmàcia no era de fet una ciència independent, sinó que formava part dels coneixements mèdics, car era el metge qui preparava els medicaments Els descobriments en el camp de la química i, especialment, en el de la botànica influïren en l’evolució de la farmàcia Els primers texts que hom en coneix són els egipcis, que es limiten a donar la manera d’obtenir certs preparats amb poder de guarir posteriorment foren els grecs els qui n'escriviren obres, que tingueren vigència durant molts segles A l’època medieval el món islàmic donà un nou impuls a la ciència farmacèutica, que s…

Conté un 25% d’oli i una substància mucilaginosa És emprada en medicina, en la preparació d’emplastres resolutius en les cures per la calor humida

Entre els fàrmacs emprats per al guariment de malalties micòtiques en l’home, hi ha la nistatina, l’amfotericina, la griseofulvina, el clotrimazol, l’econazol i el miconazol En agricultura, el sofre i les sals de coure són dos dels antifúngics més coneguts i emprats, el darrer en la forma de brou bordelès els brous sulfocàlcics són emprats en el tractament de l’oïdi o mal blanc dels fruiters i la vinya

Estimulen la secreció d’insulina al nivell del pàncrees, és per això que no són útils en les diabetis en les quals la destrucció de les cèllules β secretores d’insulina del pàncrees sigui total o estigui molt avançada

Les antivitamines, segons sembla, actuen per substitució Tenen importància en quimioteràpia, per tal com alguns agents quimioteràpics, per exemple, les sulfamides, actuen bacteriostàticament pel seu caràcter antivitamínic