Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
oxitetraciclina
©
Farmàcia
Antibiòtic obtingut de l’espècie Streptomyces rimosus
per cultiu en medi aerobi i extracció en butanol, absorció cromatogràfica i elució en forma de clorhidrat.
Es presenta en forma de pólvores de color groc És coneguda correntment amb el nom de terramicina El seu clorhidrat és soluble en l’aigua És un dels antibiòtics d’ample espectre perquè és actiu contra un gran nombre de microbis grampositius i gramnegatius i també contra alguns virus i rickèttsies Pot donar coloració groga a les dents
bacitracina
Biologia
Farmàcia
Antibiòtic de molècula polipeptídica produït per algunes soques de Bacillus licheniformes, i de B. subtilis.
Es presenta en forma de pólvores blanquinoses, amargues, higroscòpiques, molt solubles en aigua i alcohol de 96° Presenta un ampli espectre microbià, però no pot ésser emprada per via parenteral, puix que produeix trastorns renals, ni per via oral, perquè es destrueix en l’aparell digestiu Altrament, és molt emprada en aplicacions tòpiques sobre ferides, afeccions de la pell, ulls, etc
amoxicil·lina
©
Farmàcia
Química
Penicil·lina semisintètica.
És un derivat hidroxilat de l’ampicillina i hom l’obté per acilació de l’àcid aminopenicillànic 6-APA amb D -tirosina Es presenta en forma de cristalls blancs poc solubles en aigua 0,4 g/100 ml No es descompon per l’acidesa gàstrica i és absorbida amb molta rapidesa per via oral hom n'aconsegueix els màxims nivells plasmàtics al cap de dues hores d’ésser administrada És un antibiòtic d’ampli espectre
nistatina
Farmàcia
Antibiòtic antifúngic produït per fermentació de soques de Streptomyces noursei
.
Fou aïllat per ELHazen i els seus collaboradors el 1950 Es presenta en forma de pólvores microcristallines, d’un color groc clar, insolubles en els dissolvents orgànics habituals i solubles en l’alcohol metílic D’estructura poc definida, presenta un espectre d’absorció a l’ultraviolat característic d’un tetràedre conjugat És molt emprada en la teràpia d’una gran varietat d’infeccions fúngiques activa contra les colònies de Candida i Aspergillus , és inactiva contra els bacteris En medicina, la nistatina és administrada per via bucal, i és emprada també en pólvores en aplicacions…
ticarcil·lina
Farmàcia
Penicil·lina d’ampli espectre del subgrup de les carboxipenicil·lines.
És eficaç davant la majoria d’enterobacteris, incloent-hi els resistents a l’ampicillina per produir betalactamases cromosòmiques de classe I També actua davant Haemophilus influenzae i Neisseria gonorrhoeae no productors de betalactamases La seva importància rau en la seva activitat davant Pseudomona aeruginosa En ésser hidrolitzada per les betalactamases plasmídiques és útil associar-la amb l’àcid clavulànic
albomicina
Farmàcia
Antibiòtic potent, d’ampli espectre i baixa toxicitat general.
Fou aïllat el 1951 per Gausegf i Brazhnikon de cultius del bacteri Actinomyces subtropicus Químicament es tracta d’un pèptid cíclic amb ferro a la molècula S'ha demostrat especialment actiu i eficaç contra els estafilococs resistents a altres antibiòtics
talampicil·lina
Farmàcia
Química
Antibiòtic derivat de l’ampicil·lina.
Químicament és l’èster de l’ampicillina amb 3-hidroxiftahida El seu clorhidrat es presenta en forma de pólvores blanques que es fonen a 154-157°C Aquest fàrmac no té acció antibacteriana intrínseca però administrat per via oral és absorbit gairebé totalment i amb més rapidesa que l’ampicillina lliure en la qual es converteix mitjançant els enzims del teixit intestinal És administrat com a clorhidrat o napsilat, i a causa de la seva bona absorció, la dosi diària necessària és menor que en el cas de l’ampicillina lliure essent el seu espectre d’activitat equivalent És emprada com a…
penicil·lina
Farmàcia
Química
Nom genèric emprat per a designar diversos composts d’origen natural o sintètic, que tenen la fórmula molecular C6H11O4N2SR i que difereixen entre ells únicament per la natura del substituent R.
Estructura i síntesi de la penicillina La penicillina fou aïllada per primera vegada el 1929 per Alexander Fleming , que l’obtingué del filtrat del cultiu del fong Penicillium notatum Fleming trobà que la penicillina inhibia, in vitro , el creixement d’un cert nombre de bacteris patògens i que presentava baixa toxicitat per als animals La seva química fou àmpliament estudiada durant la Segona Guerra Mundial a Anglaterra i als EUA, i posà de manifest que les penicillines aïllades en ambdós països diferien en la natura d’una cadena lateral unida a un nucli característic, i foren anomenades F i…
cloramfenicol
©
Farmàcia
Química
Antibiòtic obtingut per fermentació aeròbica del Streptomyces venezuelae
o per síntesi orgànica, en la seva estructura.
Hom pot observar-hi la cadena lateral de 2-dicloroacetilamidopropadiol, amb dos àtoms de carboni asimètrics, i el grup p-nitrofenil, al qual és deguda la toxicitat de la molècula, i la cadena lateral, a la qual ho és l’activitat antibacteriana sobre bacteris grampositius i gramnegatius, així com també sobre algunes formes de rickèttsies el cloramfenicol s’absorbeix ràpidament pel conducte gastrointestinal, i s’elimina principalment per l’orina Té el punt de fusió entre 150,5-151,5ºC Bé que hom el pot considerar com d’espectre ampli, l’OMS recomana que se'n limiti l’ús al…
analgèsic
Farmàcia
Medicament que suprimeix el dolor.
Només amb finalitats pràctiques, els analgèsics poden classificar-se en tres grans grups els que actuen en quadres de dolor visceral , els analgèsics menors i els indicats en quadres de dolor còlic renal o biliar Els analgèsics recomanats per al dolor visceral metadona, morfina, pentazocina i petidina presenten un espectre ampli d’actuació, però comporten força efectes secundaris nàusees, afectació mental, depressió respiratòria, tolerància i dependència Pel que fa als analgèsics menors , destaquen els derivats de l’àcid salicílic àcid acetilsalicílic, acetilsalicilat de lisina,…