Resultats de la cerca

És d’ús extern, i deu la seva acció a la propietat que té de retenir la humitat Els emollients principals son el midó i els mucílags del gra de lli, de malví i de garrofí Són la base dels cataplasmes o apòsits humits Sovint, per tal d’augmentar el temps d’efectivitat dels emollients, hom hi afegeix glicerina i aigua

N'hi ha de dues classes els que estimulen directament els òrgans genitals, com l’apiol, la ruda o la savina, i els que actuen indirectament eliminant la causa patògena

Els emètics locals actuen per la irritació gàstrica provocada per la ingestió oral, i aquesta irritació ocasiona fortes contraccions, que produeixen l’expulsió del contingut de l’estómac Hom ha emprat com a emètics productes vegetals, com les arrels de la polígala i de la ipecacuana, el principi actiu de la qual és l’emetina Un emètic central molt emprat per via parenteral és l'apomorfina

Hom els obté per maceració o destillació de les substàncies a extreure Actualment són en desús, bé que eren molt nombrosos en les antigues farmacopees Sovint hom pot considerar-los com a tintures vegetals compostes i dosificades per facilitar-ne l’administració Els més coneguts són el paregòric i el de Ringelmann

A causa dels dos carbonis asimètrics de la seva molècula, té quatre isòmers òptics els que hom troba en forma natural són la 1-efedrina i la d -pseudoefedrina Hom l’empra com a vasoconstrictor local i per les seves propietats bronquiolítiques