Resultats de la cerca
Es mostren 1386 resultats
Josep Esteve i Soler
Farmàcia
Doctor en farmàcia.
Estudià a la Universitat de Barcelona, obtingué un postgrau en administració d’empreses per l’IESE, i a la mort del seu pare, Antoni Esteve , ocupà la presidència del grup Esteve , que dirigí amb els seus germans Joan i Montserrat Ocupà, a més, càrrecs en l’empresariat farmacèutic president de la patronal Farmaindustria 1975-77 i 1987-89, que representà fins el 1994 a la Pharmaceutical Manufacturers Association També fou membre del Consejo Asesor para la Ciencia y la Tecnología 1987-2001 i vocal del Consell de la Fundació Catalana per a la Recerca 1989-2000 Fou membre de les Acadèmies de…
Julius Axelrod
Farmàcia
Farmacòleg nord-americà.
Cap de farmacologia a l’institut nacional de la salut, a Bethesda, Maryland, el 1970 compartí el premi Nobel de medicina, amb B Katz i Ulf S von Euler, pels seus treballs sobre la noradrenalina, les catecolamines en general i altres amines biogèniques, i la transmissió de l’impuls nerviós, en les sinapsis, tant mioneurals com interneurals del sistema nerviós vegetatiu i central
Francesc d’Assís Arola i Domènech
Farmàcia
Doctor en farmàcia, catedràtic de la facultat de farmàcia de Barcelona i membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona (1884).
S'especialitzà en anàlisis farmacològiques i bromatològiques
Juan José de Anzizu Yarza
Farmàcia
Farmacèutic basc.
Catedràtic de matèria farmacèutica del Real Colegio de San Fernando de Madrid 1829, apotecari de cambra de la reina regent 1835, substitut de càtedra i secretari interí del Reial Collegi de Sant Victorià de Barcelona 1841, titular de la càtedra de mineralogia i zoologia 1845 i degà de la facultat de farmàcia de Barcelona 1857-65 Fou un dels principals redactors del Repertorio médico-farmacéutico 1842
medicament orfe
Farmàcia
Medicament que la indústria farmacèutica té poc interès a comercialitzar a causa de les escasses perspectives de rendibilitat econòmica que ofereix.
Miquel de Garganta i Fàbrega
Botànica
Farmàcia
Farmacèutic i botànic.
Fill de Josep Maria de Garganta i Vila-Manyà Estudià farmàcia a la Universitat de Barcelona, on es llicencià Es doctorà a Madrid 1934, amb la tesi Francisco Bolós y la cultura de su tiempo 1936 Des de 1926 collaborà en el Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, i també en fou membre Collaborà amb Pompeu Fabra en la part botànica del Diccionari general de la llengua catalana i en l’ Album Meravella Confeccionà més de 3000 cèdules de mots vulgars catalans de botànica En acabar la Guerra Civil, el 1939 s’exilià a Colòmbia i s’establí a Medellín, com també ho feu el seu germà …