Resultats de la cerca
Es mostren 1385 resultats
tintura de benjuí
Farmàcia
Cosmètica
Preparació galènica més important del benjuí; és obtinguda per percolació amb alcohol de 80°C.
Té un color vermellós, olor agradable i reacció àcida Diluïda en el seu volum d’aigua dóna un líquid lletós Forma part de diverses preparacions cosmètiques
astringent
Farmàcia
Cosmètica
Nom genèric dels productes químics de natura orgànica i inorgànica que tenen la propietat de contreure les capes superficials de la pell coagulant-ne les proteïnes i donant alhora un mitjà protector superficial, com a desinfectants, per a eliminar els microorganismes per coagulació de llurs proteïnes.
Hom fa els preparats cosmètics amb mescla d’astringents minerals i vegetals Les sals d’alumini, de ferro, crom, plom, mercuri, zinc i zirconi i el sofre són astringents En les aigües per a rentar-se la boca i també en alguns dentifricis és utilitzat sobretot el clorur de zinc ZnCl 2 Els astringents produeixen una inflor en el conducte de desembocadura de les glàndules sudorípares i redueixen la secreció de suor, per la qual cosa són emprats com a antitranspirants són els components principals dels desodorants Tenen també un efecte vasoconstrictor que és aprofitat per a fer pólvores per a…
6-mercaptopurina
Bioquímica
Farmàcia
Derivat de la purina, obtingut a partir de la hipoxantina per tractament amb pentasulfur de fòsfor.
Actua per mecanisme competitiu enfront de la 6-aminopurina adenina i inhibeix la síntesi dels àcids nucleics Ateses les seves propietats antibiòtiques i citostàtiques, és emprat com a quimioteràpic per a guarir certes varietats de leucosis i de tumors
massa pil·lular
Farmàcia
Mescla consistent formada pels principis actius i els excipients i que hom prepara prèviament a la confecció de les píndoles.
La massa pillular té en principi forma de cilindre magdaleó, i després hom la talla a trossos iguals per a formar la píndola Els excipients emprats solen ésser pólvores vegetals regalèssia, malví, licopodi, etc o minerals talc, creta, caolí i altres
gra
Farmàcia
Física
Antiga unitat de pes equivalent a la vint-i-quatrena part d’un escrúpol, o sia, aproximadament cinc centigrams.
camamilla
Capítols secs de camamilla preparats per a infusions
© Corel / Fototeca.cat
Alimentació
Farmàcia
Infusió feta amb flors de camamilla que hom usa com a antiespasmòdica, sedant, carminativa i estimulant de la digestió.
comprimit
Diferents tipus de comprimits
Farmàcia
Forma farmacèutica obtinguda per compressió de granulats o pols.
Són fets amb premses especials i poden tenir formes molt variades segons la forma dels punxons i les matrius de la premsa Els més corrents són cilíndrics amb bases planes o lleugerament convexes i, a vegades, són fesos per facilitar-ne la partició A fi de fer possible la compressió i de facilitar-ne l’ús com a medicament, hom hi afegeix unes altres substàncies, anomenades excipients , les més importants de les quals són els lubrificants i els disgregants Per a millorar-ne l’aspecte extern i fer-ne més fàcil la deglució, evitant-ne alhora el gust desagradable, hom els pot envernissar amb…
preparat galènic
Farmàcia
Preparat farmacèutic obtingut segons les normes de la galènica que conté un ingredient orgànic o uns quants en una forma farmacèutica concreta per tal de facilitar-ne la dosificació i l’administració.
Són preparats sota el control i la responsabilitat del farmacèutic
galènica
Farmàcia
Part de la farmàcia que estudia la preparació de medicaments.
Aquests són preparats, segons la fórmula establerta pel metge, mesclant els productes actius amb excipients i correctius, i així hom elabora la forma farmacèutica
fórmula oficinal
Farmàcia
Preparat farmacèutic resultant de la mescla de substàncies medicinals, la composició de les quals és fixada per la farmacopea.