Resultats de la cerca
Es mostren 1386 resultats
prednisona

Prednisona
©
Farmàcia
Química
Esteroide sintètic del grup dels corticoesteroides.
És un sòlid cristallí blanc, inodor i insípid, que es fon a 225°C amb descomposició És molt poc soluble en l’aigua i més en alcohol i cloroform És emprat en medicina com a antiinflamatori i presenta molt disminuïts els efectes secundaris de la cortisona
prednisolona

Prednisolona
©
Farmàcia
Química
Esteroide sintètic del grup dels corticoesteroides.
És un sòlid cristallí blanc, inodor, que es fon a l’entorn de 240°C, amb lleugera descomposició És molt poc soluble en l’aigua i més soluble en alcohol, cloroform i acetona És emprat en medicina, en forma lliure o de diversos èsters de l’hidroxil en C-21, com a antiinflamatori, i presenta alhora disminuïts els efectes secundaris de la cortisona
prazosina
Farmàcia
Química
Derivat de quinazolina que es presenta en pólvores de color blanc, molt poc solubles en aigua i alcohol.
S'administra en forma de clorhidrat i per via oral hom aconsegueix els màxims nivells plasmàtics al cap de dues o tres hores de la seva administració Actua blocant selectivament els receptors adrenèrgics Hom l’empra com a antihipertensiu, i és més efectiu administrat conjuntament amb un diürètic
posologia
Farmàcia
Part de la farmàcia i de la terapèutica que tracta de l’administració dels medicaments.
Dóna les instruccions que indiquen la dosi unitària, la diària i els intervals entre les dosis d’un medicament
populeó
Botànica
Farmàcia
Ungüent calmant, astringent antihemorroidal, fet a base de borrons d’àlber assecats, de fulles seques de belladona i de jusquiam negre, capolats en una mescla d’etanol, a la qual hom afegeix un excipient.
La massa untuosa és obtinguda després d’evaporar-ne l’etanol i d’esprémer-ne la massa residual
poniol

Fulles de poniol assecades per a preparar infusions
© C.I.C - Moià
Botànica
Farmàcia
Mata de la família de les labiades, de 30 a 60 cm d’alçària, aromàtica, de fulles ovades petites i de flors blanquinoses, arranjades en verticil·lastres.
Es fa en roquissars calcaris, al País Valencià, al Principat i en algunes altres contrades mediterrànies En medicina popular és molt apreciada com a estomacal i digestiva
pomada
Farmàcia
Cosmètica
Preparació semisòlida de consistència tova anàloga a la del llard, amb un punt d’estovament superior i pròxim als 37°C, destinada a ésser estesa damunt la pell, amb una finalitat terapèutica o cosmètica.
Les pomades emulsió, aquoolioses o olioaquoses, fluides i fàcils d’estendre, són anomenades cremes Les pomades uspensió, formades per una base de greix o bé aquosa, amb un alt contingut en pols, són dites pastes Si les pomades contenen resines o bàlsams són ungüents si contenen cera d’abelles, blanca o groga, com a component fonamental, són cerats si la pasta conté aigua és una pasta aquosa , i si la base és una mescla de glicerina i midó, es tracta d’un glicerolat
polivinilpirrolidona
Farmàcia
Substància en forma de pólvores amorfes, d’un color blanc groguenc, fàcilment soluble en l’aigua, on dona una solució col·loidal.
Hom l’administra, mesclada amb solució fisiològica per a assolir la viscositat convenient, en forma de gota a gota endovenosa en casos de deshidratació, hemorràgies, xoc, etc
polisorbat
Farmàcia
Nom genèric dels tensoactius obtinguts per separació de dues molècules d’aigua de l’alcohol hexavalent sorbitol, esterificació del sorbità resultant amb un àcid gras i etoxilació subsegüent per a fer hidròfil el producte intermedi.
Els polisorbats són emulgents no iònics molt importants que han entrat en gairebé totes les farmacopees Comercialment són més coneguts amb el nom de Tweens abreujadament T Segons l’àcid esterificant, hom els distingeix amb un nombre l’àcid làuric dóna el Tween 20 el palmític, el T 40 l’esteàric, el T 60, i l’oleic, el T 80 Els nombres intermedis i les lletres designen modificacions així, el T 65 és el triesterat, el T 20 SD és un producte especial desodoritzat, etc Els polisorbats són emprats per a solubilitzar productes insolubles en l’aigua i per a preparar cremes i emulsions cosmètiques…
polipodi
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les polipodiàcies, rizomatosa, de fulles de 10 a 40 cm de llarg, pinnatipartides, amb sorus orbiculars, arrenglerats a cada banda del nervi medial de les pinnes.
Creix en roques, en parets i en troncs d’arbre, a quasi tot Europa El rizoma té virtuts laxants i colagogues
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina