Resultats de la cerca
Es mostren 1386 resultats
pentaeritrol
Farmàcia
Producte emprat en farmàcia en forma de tetranitrat.
Forma unes pólvores blanques, poc solubles en aigua, alcohol i èter És un dilatador coronari d’acció similar a la de la nitroglicerina, però amb efecte més llarg i suau Hom el pren per via oral o sublingual
penicil·lina
Farmàcia
Química
Nom genèric emprat per a designar diversos composts d’origen natural o sintètic, que tenen la fórmula molecular C6H11O4N2SR i que difereixen entre ells únicament per la natura del substituent R.
Estructura i síntesi de la penicillina La penicillina fou aïllada per primera vegada el 1929 per Alexander Fleming , que l’obtingué del filtrat del cultiu del fong Penicillium notatum Fleming trobà que la penicillina inhibia, in vitro , el creixement d’un cert nombre de bacteris patògens i que presentava baixa toxicitat per als animals La seva química fou àmpliament estudiada durant la Segona Guerra Mundial a Anglaterra i als EUA, i posà de manifest que les penicillines aïllades en ambdós països diferien en la natura d’una cadena lateral unida a un nucli característic, i foren anomenades F i…
penicil·lamina
Farmàcia
Agent quelant, producte de degradació de la penicil·lina, emprada en el tractament de les intoxicacions per metalls pesants, poliartritis reumatoide, etc.
pelosella
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, estolonífera, pelosa, de fulles oblongues o lanceolades, blanques al revers, totes en roseta, i de capítols grocs.
Creix en prats secs, a quasi tot Europa Té propietats astringents i antibiòtiques
pèl·let
Pèl·let hormonal destinat a ésser implantat sota la pell
Farmàcia
Petites esferes de sucre (grànuls) emprades en medicina homeopàtica.
Actualment també és usat aquest terme per a designar uns petits cilindres estèrils, d’uns 3 mm de diàmetre i uns 8 mm de llarg, formats per compressió i destinats a ésser implantats sota la pell per a l’administració retardada d’hormones
peveter
Peveter romà
© Villa Romana La Olmeda
Farmàcia
Arqueologia
Perfumeria
Vas per a cremar pevets o altres perfums.
Els egipcis i els fenicis el feien servir per a usos domèstics i també religiosos, i hi cremaven l’encens amb què veneraven les seves divinitats Els grecs i els romans acostumaven a posar-los sobre trípodes i canelobres per a embellir-ne l’aspecte Els més populars eren de ceràmica, mentre que els destinats als nobles acostumaven a ser de metall
patulina
Farmàcia
Química
Antibiòtic natural que es troba en diferents fongs.
És un sòlid cristallí, òpticament inactiu, que es fon a 111°C És soluble en l’aigua i en els dissolvents orgànics La seva estructura fou determinada per RBWoodward, el qual posteriorment aconseguí de sintetitzar-la per primera vegada Aquesta molècula ha tingut un interès més aviat teòric des del punt de vista d’elucidació estructural i de síntesi, atès que les seves propietats antibiòtiques van acompanyades d’efectes secundaris poc convenients
passacamins
Passacamins
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia anual, de la família de les poligonàcies, de tiges primes, ajagudes, de 10 a 80 cm de llargària, de fulles lanceolades, de flors petites, blanques o roses, i de fruits en núcula, trígons.
Creix en camins, erms, camps, etc Té virtuts astringents, antidiarreiques i diürètiques
paromomicina
Farmàcia
Química
Antibiòtic que pertany a la família dels aminoglicosídics i que fou aïllat de diferents soques de Streptomyces sp
.
La seva toxicitat és molt gran i per tant cal limitar-ne l’aplicació a l’ús local Administrada per via oral s’absorbeix molt poc pel tracte gastrointestinal i és apta per a combatre infeccions produïdes en aquesta àrea Hom l’empra en forma de sulfat pel tractament d’amebiasis intestinals i diarrees de tipus infecciós