Resultats de la cerca

En medicina és emprada per a combatre les infeccions produïdes per gèrmens sensibles i és l’única tetraciclina que pot ésser administrada en el cas d’insuficiència renal

Hom anomena dosi tòxica la que produeix símptomes de disfunció fisiològica en l’animal La dosi letal DL és la dosi mínima mortal per a la totalitat dels animals tractats quan la mortalitat és de la meitat hom empra la notació DL 5 0 Rep el nom de dosi mínima efectiva la menor quantitat de substància capaç de produir un efecte La dosi màxima és la quantitat màxima de substància que pot tolerar l’animal sense que es produeixin símptomes tòxics La dosi terapèutica és la quantitat de substància que produeix un efecte medicamentós sense provocar símptomes…

Té una gran importància com a pas intermedi en la biosíntesi de les catecolamines En són coneguts els tres isòmers òptics, dels quals el que es dóna a la natura és la forma levogira És obtinguda per extracció d’algunes lleguminoses, d’on precipita en forma de sal de plom, que hom tracta amb àcid sulfhídric

Es tracta generalment de productes que es mullen fàcilment i que, en fer-ho, s’inflen i provoquen la separació dels grans que, premsats, formen el comprimit El més corrent és el midó de blat, que hom afegeix al granulat en la proporció d’un 3 a un 10% Actualment hi ha disgregants sintètics o semisintètics que tenen les esmentades propietats millorades i més constants cellulosa microcristallina, midó carboximetilat, caseïna formolada, etc

En el camp farmacèutic, hom parla de la disgregació dels comprimits en mullar-los el suc gàstric o l’aigua Com més ràpida és la disgregació més aviat es presenten els efectes del medicament, de manera que, regulant-ne artificialment aquesta propietat, hom pot aconseguir de retardar-ne l’acció microencapsulació

Actua mitjançant un mecanisme inhibidor de la síntesi de prostaglandines Eficaç en les formes inflamatòries i degeneratives de les malalties reumàtiques, en les crisis de gota i en general en dolors i inflamacions d’etiologia a l’aparell locomotor Està contraindicat en cas d’allèrgia als AINE o als inhibidors de la síntesi de prostaglandines i en la malaltia ulcerosa En tractaments llargs pot tenir efectes tòxics per a la funció renal i hepàtica

És útil en el tractament simptomàtic dels vòmits sempre que no hi hagi obstrucció, perforació o hemorràgia del tub digestiu No s’aconsella durant el primer trimestre de l’embaràs, ni en cas d’activitats en què calgui un estat d’alerta important La sobredosi pot provocar efectes extrapiramidals Els efectes secundaris més importants són somnolència i, en tractaments prolongats, hiperprolactinèmia, amenorrea, galactorrea, tensió mamària, impotència i ginecomàstia Fou sintetitzada pel laboratori Almirall