Resultats de la cerca
Es mostren 1386 resultats
saxífrag
Farmàcia
Dit del preparat emprat per a desfer les pedres de la bufeta (càlculs renals).
saüc
saüc
© MC
Botànica
Farmàcia
Arbust o petit arbre, de la família de les caprifoliàcies, de 2 a 5 m d’alçària, de fulles oposades i compostes, amb 5 o 7 folíols ovals acuminats i dentats, de flors blanques, odoríferes, agrupades en corimbes grossos, i de fruits en baia, de color negre.
Creix en bardisses, vorades de bosc, fons de vall, sobretot a la muntanya mitjana La medulla de les branques és blana i blanca, i és emprada per a fer talls histològics Les flors tenen propietats sudorífiques, bèquiques i antiinflamatòries Branca d’un saüc © Fototecacat
sassafràs
Botànica
Farmàcia
Arbre de la família de les lauràcies, de 15 a 30 m d’alt, de fulles ovades lobulades, de flors unisexuals groguenques i de fruits drupacis de color blau fosc.
És aborigen de l’Amèrica del Nord De l’escorça de les arrels és extreta una substància aromàtica molt important, i de la fusta, un oli essencial diaforètic
sarsa
Botànica
Farmàcia
Nom aplicat a diverses espècies americanes del gènere Smilax, de la família de les liliàcies, que havien estat molt emprades com a plantes medicinals, especialment contra la sífilis i per a purificar la sang.
sarriassa
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les aràcies, glabra, de rabassa tuberosa, de 30 a 60 cm d’alt, de fulles hastades, verdes amb taques blanquinoses, grosses i llargament peciolades, d’inflorescències pseudàntiques en espàdix, amb l’eix groc i amb l’espata blanquinosa, i de fruits bacciformes vermells, metzinosos.
Habita boscs de ribera i fondalades humides, a l’Europa occidental i meridional A vegades és conreada en jardins El tubercle ha estat emprat en farmàcia homeopàtica com a expectorant i purgant
sarcocol·la
Farmàcia
Goma resina exsudada per Astragalus sarcocolla, arbust de Pèrsia i Aràbia.
Era emprada antigament pels metges d’aquests països per a “fer créixer” la carn de les úlceres, nafres i ferides aplicant-la directament sobre la ferida Forma uns grans groguencs, irregulars, amargants i solubles en l’aigua i l’alcohol
saragatona
Farmàcia
Llavor de l’herba pucera (Plantago afra) i d’altres espècies de Plantago
.
Té uns 3 mm de llarg per 1-1,5 mm d’ample i és de color bru fosc És anomenada també llavor de puça Conté una gran quantitat de mucílag, un glucòsid i carbohidrats És emprada com a laxant suau
santonina
Farmàcia
Química
Lactona sesquiterpènica que ocorre en diverses espècies d’artemísia.
Es presenta en forma de cristalls incolors, que s’engrogueeixen per acció de la llum, inodors i insípids, òpticament actius α 1 8 D = -173°C en alcohol, solubles en alcohol i benzè i insolubles en l’aigua, que es fonen a 174-176°C Hom l’obté de les seves fonts naturals i és emprada en medicina com a antihelmíntic, i ha estat utilitzada en pediatria per les seves propietats organolèptiques És, però, tòxica, i produeix sovint xantòpsia i trastorns gastrointestinals
santònic
Botànica
Farmàcia
Planta subarbustiva, de la família de les compostes, olorosa i amargant, pròpia de l’Àsia occidental, de la qual és extreta la santonina.