Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
àcid metafosfòric
Farmàcia
Química
Àcid monobàsic d’aspecte vitri, de fórmula (HPO3)n, que hom obté per escalfament dels àcids ortofosfòric o pirofosfòric a 300°C, o per calcinació del fosfat amònic, segons l’equació (NH4)2HPO4 →HPO3+2NH3+H2O.
Es diferencia dels àcids ortofosfòric i pirofosfòric perquè produeix la coagulació de les dissolucions d’albúmina És emprat en odontologia i en química analítica
prostaglandina
Biologia
Farmàcia
Química
Cadascun dels membres d’una família d’àcids grassos quirals, òpticament actius, no saturats, de vint àtoms de carboni, que contenen com a esquelet comú l’àcid prostano.
Aquest àcid és constituït per un anell de cinc membres al qual es troben enllaçades, en àtoms veïns, dues cadenes de set i vuit àtoms de carboni, i el grup carboxílic és en el carboni terminal de la primera La diferent funcionalització de l’esquelet bàsic condueix a les diverses sèries de prostaglandines conegudes, cadascuna de les quals és designada per una lletra que indica la sèrie i un subíndex numèric que denota el nombre d’insaturacions contingudes a les cadenes laterals Les prostaglandines foren descobertes per USvon Euler el 1934 i llur estructura fou determinada per Bergstrom i els…
tetraciclina
Farmàcia
Substància que es presenta en forma de pólvores grogues, inodores, estables a l’aire però sensibles a la llum.
S'inactiva en líquids àcids pH
ascaridol
Farmàcia
Química
Antihelmíntic (ascaricida) que es troba a l’oli de blet.
Esclata en escalfar-lo a temperatures superiors als 130°C o quan és tractat amb àcids orgànics
sal
Explotacions de sals potàssiques, a Súria
© Fototeca.cat
Farmàcia
Química
Denominació genèrica dels composts derivats formalment per reacció d’un àcid amb una base.
Les sals poden, així, ésser considerades tant com derivades dels àcids per substitució d’hidrogen per àtoms metàllics, com derivades de les bases per substitució del grup hidroxil per altres anions procedents d’àcids D’altra banda, els adductes dels àcids de Lewis amb donadors de parells electrònics poden també ésser considerats formalment com a sals Des d’un punt de vista general, les sals exhibeixen propietats característiques comunes són sòlids cristallins de punt de fusió elevat, presenten conducció de l’electricitat en l’estat líquid i conductivitat…
oli de ricí
Farmàcia
Química
Oleïcultura
Oli obtingut per espremuda, en fred, de la llavor del ricí, i per l’escalfament posterior amb vapor d’aigua, a 100°C, a fi de destruir la ricinina, que és una toxoalbúmina molt potent.
És un líquid espès, gairebé incolor, soluble en l’alcohol, compost per glicèrids dels àcids ricinoleic i isoricinoleic Té un sabor desagradable És molt emprat com a purgant, sol o bé aromatitzat
salurètic
Farmàcia
Dit de la substància que facilita l’excreció renal del clorur sòdic (diürètic).
Hom els classifica en salurètics majors , que provoquen una excreció important de sodi mercurials, tiazides, derivats dels àcids antranílic i fenoxiacètic, i salurètics menors , com els inhibidors de l’anhidrasa carbònica, acidificants, xantines, osmòtics i antagonistes hormonals
vancomicina
Farmàcia
Antibiòtic produït per Streptomyces orientalis
.
És una base amfòtera que forma sals amb els àcids la més coneguda és el clorhidrat de vancomicina És emprada contra els bacteris grampositius, especialment els estafilococs Per via oral no s’absorbeix, i és aplicada per via endovenosa
6-mercaptopurina
Bioquímica
Farmàcia
Derivat de la purina, obtingut a partir de la hipoxantina per tractament amb pentasulfur de fòsfor.
Actua per mecanisme competitiu enfront de la 6-aminopurina adenina i inhibeix la síntesi dels àcids nucleics Ateses les seves propietats antibiòtiques i citostàtiques, és emprat com a quimioteràpic per a guarir certes varietats de leucosis i de tumors
lanolina
Farmàcia
Greix de color fosc i olor característica que hom extreu de la llana dels bens.
Pròpiament, és una mescla d’àcids grassos esterificats amb alcohols del tipus de la colesterina i la isocolesterina es fon pels volts de 37°C És molt emprada en cosmètica i en farmàcia, sola o mesclada amb parafina o d’altres greixos, com a base per elaborar ungüents També és anomenada greix de llana