Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
àcid tranexàmic
Farmàcia
Química
Substància cristal·lina, de color blanc, gust amarg, molt soluble en aigua, pràcticament insoluble en dissolvents orgànics i que es fon a 386-392°C amb descomposició.
A concentracions baixes actua inhibint competitivament l’activació del plasminogen, i a concentracions altes es comporta com un inhibidor no competitiu de la plasmina En medicina és emprat en el tractament de les hemorràgies per causa d’una participació del sistema fibrionolític
metamfetamina
Farmàcia
Amina secundària que es presenta en forma de cristalls de tast amargant que es fonen entre 170 i 175°C.
És emprada com a simpaticomimètic i estimulant del sistema nerviós central, i afavoreix particularment la secreció de dopamina, d’efectes euforitzants El seu ús terapèutic és infreqüent i l’administració en dosis molt baixes A mitjan anys seixanta determinats collectius n’iniciaren el consum com a droga de moda, i des de la dècada de 1990 ha esdevingut una de les drogues sintètiques que més s’ha popularitzat, gràcies al seu enorme poder addictiu i a la relativa facilitat d’elaboració en petits laboratoris clandestins Els centres de producció es localitzaren inicialment als Estats Units, però…
analgèsic
Farmàcia
Medicament que suprimeix el dolor.
Només amb finalitats pràctiques, els analgèsics poden classificar-se en tres grans grups els que actuen en quadres de dolor visceral , els analgèsics menors i els indicats en quadres de dolor còlic renal o biliar Els analgèsics recomanats per al dolor visceral metadona, morfina, pentazocina i petidina presenten un espectre ampli d’actuació, però comporten força efectes secundaris nàusees, afectació mental, depressió respiratòria, tolerància i dependència Pel que fa als analgèsics menors , destaquen els derivats de l’àcid salicílic àcid acetilsalicílic, acetilsalicilat de lisina,…
antibiòtic

Esquema d’una instal·lació per a la producció de penicil·lina
© fototeca.cat
Biologia
Farmàcia
Substància química produïda per microorganismes com a resultant d’una biosíntesi específica, capaç, a baixes concentracions, d’inhibir el creixement d’altres microorganismes o d’eliminar-los.
En un sentit més ampli, hom considera que també ho són les substàncies químiques obtingudes sintèticament en modificar l’estructura d’un antibiòtic, i que posseeixen igualment efectes antimicrobians Els antibiòtics solen ésser sintetitzats, i alliberats al medi com a forma d'antibiosi, per fongs floridures i per diversos organismes més o menys adaptats també a viure al sòl actinomicets i bacils esporuladors, bé que molts altres organismes també en produeixen La seva estructura química, molt sovint cíclica, és en cada cas diferent i específica, i molt sovint té caràcter glucídic o proteic…
AZT
Farmàcia
Fàrmac antiretroviral (3’-azido-3’desoxitimidina), nucleòtid anàleg a la timidina, emprat en el tractament de la sida des del 1987.
Actua al nivell de la transcriptasa inversa del VIH i n'impedeix la replicació, amb la qual cosa, si bé no guareix la malaltia, aconsegueix d’augmentar la supervivència i millorar la qualitat de vida del pacient, en fer possible una disminució de la incidència d’infeccions oportunistes Atès que travessa bé la barrera hematoencefàlica i assoleix en el LCR concentracions d’aproximadament un 55% de les assolides en el plasma, moltes vegades permet aconseguir una regressió de la patologia neurològica La seva administració origina diversos efectes secundaris adversos, entre els quals destaca l’…
atropina

Atropina
©
Farmàcia
Química
Alcaloide tòxic.
Cristallitza en forma de llargs prismes ortoròmbics de gust amargant que es fonen entre 114 i 116°C i se sublima a l’alt buit entre 93 i 110°C Es troba en la belladona, en l’estramoni i en d’altres solanàcies És extreta d’aquestes plantes per racemització parcial de la forma levogira de la hiosciamina en tractar-la amb àlcalis diluïts, o amb una solució de cloroform calent hom l’obté també per via sintètica És emprada com a antídot dels trilons gasos tòxics emprats amb fins bèllics En farmàcia, generalment hom n'empra les sals solubles, especialment el sulfat neutre, les quals tenen les…