Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
anorèctic
Farmàcia
Fàrmac que redueix o suprimeix les ganes d’ingerir aliments.
Existeixen tres tipus d’anorèctics els que actuen com a inhibidors vagals antropina i derivats, els que actuen com a estimulants centrals amfetamines i derivats, o bé els que produeixen una sensació de plenitud a l’estómac i aporten el mínim de calories i principis immediats necessaris
oli de parafina
Farmàcia
Química
Parafina líquida.
És emprat, no sempre amb autorització, per a millorar l’aspecte de certs aliments abrillantament d’arròs i de cafè
teratogen
Farmàcia
Dit del producte que, administrat a una dona o a un animal gestant, pot donar lloc a malformacions en el fetus o en el nounat.
Cal tenir en compte especialment els tres primers mesos de gestació humana, tant pel que fa als medicaments com als aliments, begudes, tabac, etc
oli de palma
Farmàcia
Oleïcultura
Oli que hom obté per espremuda del fruit de la palma africana (Elaeis guineensis) o de l’americana (E.melanococa).
Conté un 35-40% d’àcid palmític i aproximadament un 43% d’àcid oleic Té un color groc fosc i una olor i un sabor característics És emprat per a la preparació de cremes i ungüents, també per a fer sabó i per a fregir aliments
fluconazole
Farmàcia
Antifúngic triazòlic.
Presenta una gran disponibilitat oral no influïda pels aliments i també es pot administrar per via parenteral És el fàrmac d’elecció en el tractament de la candidiasi esofàgica i en la candidiasi vaginal resistent a altres antifúngics en dones no embarassades Està indicat en les candidiasis que afectin qualsevol mucosa i en la criptococcosi, inclosa la meníngia, i en general en qualsevol micosi El seu ús està aprovat en la prevenció de la criptococcosi en pacients amb la sida, i de la candidiasi en pacients sotmesos a tractament immunosupressor Els efectes secundaris poden…
vitamina
Principals vitamines conegudes
© Fototeca.cat
Alimentació
Bioquímica
Farmàcia
Denominació genèrica de diverses substàncies orgàniques necessàries en petites quantitats per al manteniment de les funcions metabòliques dels organismes.
Els animals superiors no tenen capacitat per a sintetitzar vitamines, i les han d’obtenir de plantes, animals o microorganismes que formen part de llur dieta, o bé de microorganismes en simbiosi dins el tub digestiu La deficiència d’una vitamina en la dieta provoca en els animals superiors malaltia per carència , anomenades, en general, avitaminosi Certs microorganismes que no sintetitzen totes les vitamines que necessiten només creixen en els medis en què les troben a bastament, i en el cas que hom els vulgui cultivar laboratori clínic, de recerca, indústria alimentària,…
antibiòtic
Esquema d’una instal·lació per a la producció de penicil·lina
© fototeca.cat
Biologia
Farmàcia
Substància química produïda per microorganismes com a resultant d’una biosíntesi específica, capaç, a baixes concentracions, d’inhibir el creixement d’altres microorganismes o d’eliminar-los.
En un sentit més ampli, hom considera que també ho són les substàncies químiques obtingudes sintèticament en modificar l’estructura d’un antibiòtic, i que posseeixen igualment efectes antimicrobians Els antibiòtics solen ésser sintetitzats, i alliberats al medi com a forma d'antibiosi, per fongs floridures i per diversos organismes més o menys adaptats també a viure al sòl actinomicets i bacils esporuladors, bé que molts altres organismes també en produeixen La seva estructura química, molt sovint cíclica, és en cada cas diferent i específica, i molt sovint té caràcter glucídic o proteic…