vitamina

vitamina (es), vitamin (en)
f
Alimentació
Bioquímica
Farmàcia

Principals vitamines conegudes

© Fototeca.cat

Denominació genèrica de diverses substàncies orgàniques necessàries en petites quantitats per al manteniment de les funcions metabòliques dels organismes.

Els animals superiors no tenen capacitat per a sintetitzar vitamines, i les han d’obtenir de plantes, animals o microorganismes que formen part de llur dieta, o bé de microorganismes en simbiosi dins el tub digestiu. La deficiència d’una vitamina en la dieta provoca en els animals superiors malaltia per carència, anomenades, en general, avitaminosi. Certs microorganismes que no sintetitzen totes les vitamines que necessiten només creixen en els medis en què les troben a bastament, i en el cas que hom els vulgui cultivar (laboratori clínic, de recerca, indústria alimentària, farmacèutica, etc), cal que siguin addicionades al medi de cultiu, dit llavors enriquit. Històricament, el concepte de vitamina fou introduït pel bioquímic polonès Casimir Funk l’any 1912, en aïllar la tiamina (vitamina B1); el prefix vit fa referència a la vida, i el sufix amina a la natura química. Inicialment, hom designava les vitamines descobertes mitjançant lletres de l’alfabet, i agrupava sota el mateix epígraf les que ocasionaven per carència un mateix tipus d’avitaminosi (vitamina A, antixeroftàlmica; vitamica C, antiescorbútica; vitamina D, antiraquítica; vitamina K, antihemorràgica, etc). En ésser conegudes les estructures d’aquests composts, hom els assignà noms específics. Tanmateix, molts noms originals són encara emprats.

Hom classifica les vitamines en funció de llur solubilitat: les hidrosolubles inclouen les vitamines del complex B i l’àcid ascòrbic (vitamina C) i fan la funció bioquímica de coenzims (o de precursors de coenzims) de diverses reaccions enzimàtiques; les liposolubles inclouen el retinol (vitamina A), el calciferol (vitamina D), el tocoferol (vitamina E) i la vitamina K i són, des del punt de vista estructural, derivats de terpenoides parcialment ciclats. Aquestes vitamines actuen, gràcies a la seva liposolubilitat, en diverses membranes cel·lulars, tot afectant llur permeabilitat i modificant els processos de transport a través d’aquestes. Els grups funcionals presents en aquestes vitamines possibiliten llur acció bioquímica en diversos vessants: com a agents d’oxidoreducció (A, E i K), com a coenzims o activadors enzimàtics (A, D i K) o com a inhibidors enzimàtics (E). D’altra banda, les vitamines hidrosolubles, B1 (tiamina), B2 (riboflavina), B6 (piridoxina), B12 (cianocobalamina, àcid nicotínic, àcid pantotènic, àcid fòlic, biotina) i C (àcid ascòrbic), són, en general, des d’un punt de vista estructural, derivats substituïts o no, de sucres (C), de la piridina (àcid nicotínic, B6), de purines i pirimidines (B1, B2 i àcid fòlic), formes condensades d’aminoàcids i àcids grassos (àcid fòlic, àcid pantotènic i biotina) o formes condensades de porfirines i nucleòtids (B12). Les vitamines hidrosolubles presenten formes d’activitat molt diverses, entre les quals hom pot esmentar l’acció com a coenzims o activadors enzimàtics (B1, B2, B6, B12, àcid fòlic, àcid pantotènic, àcid nicotínic i biotina), agents d’oxidoreducció (B2, B12, C, àcid fòlic i àcid nicotínic), agents nuclears (B12, àcid fòlic, C i biotina) i agents mitocondrials (B2, C i àcid nicotínic). Quant a la producció comercial de vitamines, la majoria són preparades sintèticament a partir de precursors naturals o també sintètics. Entre les vitamines que hom obté majoritàriament o exclusivament de llur font natural, cal esmentar les vitamines A, E, K, B2 i B12. Igualment, hom coneix un gran nombre de composts, tant d’origen natural com sintètic, químicament molt relacionats amb les diferents vitamines, que presenten, en major o menor intensitat, la mateixa activitat biològica.

En l’home les malalties per carència solen ésser causades per una alimentació unilateral. Les hipovitaminosis, és a dir, la manca parcial de vitamines, són més freqüents. Les vitamines que tenen importància directa en la nutrició humana són A, E, D, K, B1, B2, PP, B6, B12, l’àcid fòlic i l’àcid pantotènic, C i H.

La vitamina A (axeroftol), present en la llet i en el llard, és sintetitzada a partir de les provitamines A (carotens) del regne vegetal. La seva deficiència causa ceguesa nocturna, xeroftàlmia, ceratomalàcia, xerosi cutània i susceptibilitat a les infeccions. Actua com a protectora dels epitelis.

La vitamina E (tocoferol) actua químicament com a antioxidant de les substàncies altament insaturades. Fou descoberta com a factor antistèril de les rates; hom no coneix en l’home cap malaltia per avitaminosi E.

La vitamina D (calciferol) és originada per l’acció dels raigs ultraviolats sobre les provitamines de la pell. Actua regulant el metabolisme fosfocàlcic, i la seva deficiència causa el raquitisme en els infants i l’osteomalàcia en els adults. La intoxicació per vitamina D produeix un quadre greu, amb diarrees, vòmits, descalcificació òssia, hipercalcèmia, etc.

La vitamina K (antihemorràgica) és necessària per a la síntesi hepàtica de protrombina i d’alguns factors de la coagulació. El seu antagonista, el dicumarol, és d’una importància transcendental per a la terapèutica anticoagulant.

La vitamina B1 (tiamina o aneurina) actua com a coenzim de les descarboxilases i aldehidotransferases. El seu dèficit dóna lloc al beri-beri. La vitamina B2 (riboflavina) es combina amb l’àcid fosfòric per a formar els nucleòtids, coenzims de la cadena respiratòria cel·lular. L’avitaminosi B2 causa l’arriboflavinosi, caracteritzada per dermatitis, quilosi i trastorns oculars. La vitamina PP (nicotinamida) es pot formar a l’organisme a partir del triptòfan, i forma part dels piridin-nucleòtids, coenzims de les deshidrogenases. La seva manca causa la malaltia anomenada pel·lagra. La vitamina B6 (piridoxina) actua com a coenzim de les transaminases i les aminodescarboxilases. La manca de vitamina B6 origina símptomes semblants als de la seborrea i pertorba el metabolisme del triptòfan. La vitamina B12 (cobalamina) és l’antic factor extrínsec de Castle (que per a ésser absorbit necessita el factor intrínsec de la mucosa gàstrica); actua com a coenzim de molts processos, i la seva deficiència (quasi sempre per manca d’absorció) dóna lloc a l’anèmia perniciosa.

L'àcid fòlic intervé en la síntesi de purines i timina i, per tant, dels àcids nucleics, i també en altres processos del creixement i en l’eritropoesi. El seu dèficit origina trastorns hemàtics (anèmia megaloblàstica, trombocitopènia, etc).

L'àcid pantotènic forma part del coenzim A, de gran importància metabòlica. L’avitaminosi no existeix en l’home.

La vitamina C (àcid ascòrbic) actua com a sistema oxidoreductor (possiblement com a donant de grups H2 en les hidroxilacions enzimàtiques). La seva manca origina l’escorbut.

La vitamina H (biotina) actua com a coenzim de les descarboxilases i és antilipòtropa i protectora de la pell i els cabells. Cal esmentar també l'àcid p-aminobenzoic (PABA).

Ingestió diària de vitamines recomanada per a un adult

vitamina quantitat absoluta quantitat relativa
A - 750 μg d’equivalents de retinol1
B1~1,2 mg2 0,4 mg per cada 1 000 Kcal de ració
B2 ~1,7 mg2 0,55 mg per cada 1 000 Kcal de ració 
B6 2 mg 
B12 - 3 μg de cianocobalamina 
C 45 mg  -
D -  10  μg de colecalciferol
E   10-10 mg3
PP  ~18 mg2 6,6 mg d’àcid nicotínic o equivalents4 per cada 1 000 Kcal de cada ració
1 1 equivalent de retinol = 1 μg de retinol = 6 μg de β-carotè = 12 μg d’altres carotenoides provitamínics A;  2 en una persona moderadament activa;  3 depèn de la quantitat d’àcids grassos instaurats de la ració; 60 mg de triptòfan equivalent a 1 mg d’àcid nicotínic

Les vitamines són presents en els aliments en petites quantitats. Una alimentació que inclogui llet, fruita i hortalisses fresques en quantitat adient abasta les necessitats normals de l’organisme, que poden variar segons l’edat i altres circumstàncies. Els factors que influeixen en la utilització nutritiva de les vitamines són la biodisponibilitat, l’existència d’antivitamines i de provitamines i la biosíntesi intestinal. En les societats poc desenvolupades, a causa d’una alimentació insuficient o monòtona, i en les desenvolupades, a causa d’un consum excessiu d’aliments manipulats, es poden donar mancances vitamíniques. Les vitamines poden ésser emprades com a enriquidors d’aliments. L’emmagatzematge i el tractament industrial o culinari no adients dels aliments en poden fer minvar el contingut vitamínic.