Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
essència
Alimentació
Farmàcia
Química
Perfumeria
Cadascuna de les substàncies olioses, lipòfiles, intensament oloroses, d’origen vegetal, destil·lables i generalment volàtils en corrent de vapor.
Molt difoses en la natura, hom les troba en les fulles, les flors, els fruits i les llavors de diverses espècies vegetals Els constituents principals dels olis essencials són els terpens a més dels hidrocarburs alifàtics i de llurs derivats oxigenats alcohols, aldehids, cetones, èsters, hom hi troba també hidrocarburs aromàtics, fenols i llurs derivats, i en algunes essències, també, composts sulfurats i nitrogenats Hi ha essències constituïdes només per un terpè, com l’essència de gerani, que conté del 84% al 90% de geraniol, i essències en les quals el constituent principal no…
agent repel·lent
Farmàcia
Química
Denominació genèrica de diversos agents d’olor o sabor desagradables per a diferents espècies animals.
Des d’un punt de vista químic, cobreixen una gran varietat de tipus de composts i hom ha desenvolupat agents repellents específics per a aquelles espècies que, en un terreny concret, provoquen efectes nocius per a l’home, tant des d’un punt de vista econòmic com sanitari Quant als mamífers, han estat emprats agents repellents contra els rosegadors, principalment les rates, entre els quals cal esmentar diverses amines alifàtiques saturades de 10 a 18 àtoms de carboni, derivats de la quanidina, així com algunes amides i nitrils Pel que fa als conills, hom ha emprat la impregnació de llavors amb…
bàlsam
Botànica
Farmàcia
Oleoresina d’aspecte més o menys viscós que conté un o dos àcids aromàtics -el benzoic o el cinàmic, o bé alguns derivats d’aquests-.
Els bàlsams flueixen naturalment, o per incisió, de determinades plantes i tenen propietats medicinals també són emprats en perfumeria
matafaluga
Matafaluga
Raffi Kojian (cc-by-3.0)
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia anual, de la família de les umbel·líferes, de 10 a 50 cm d’alt, de fulles incises o pinnatipartides, d’umbel·les de flors blanques i de fruits aromàtics.
De procedència asiàtica, és conreada per a l’obtenció dels fruits, els quals tenen propietats estomacals, carminatives, expectorants i galactògenes, i són la base de l’elaboració de l'anís
salicilat de fenil
Farmàcia
Química
Sòlid cristal·lí blanc, d’olor i sabor aromàtics, soluble en els solvents orgànics i insoluble en l’aigua, que es fon a 43°C i bull a 173°C, a 12 Torr.
Hom l’obté per escalfament de l’àcid salicílic amb fenol en presència d’un agent deshidratant Presenta una forta absorció de llum ultraviolada en la regió de 290-330 nm, pel qual fet troba aplicació com a conservador de materials sensibles a la llum i com a agent antisolar per a bronzejadors És també emprat com a antisèptic intestinal Hom l’anomena correntment salol