Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
galega
Botànica
Farmàcia
Planta vivaç, de la família de les papilionàcies, de fulles imparipinnades de folíols lanceolats, de flors blavoses o blanquinoses, en raïms axil·lars, i de llegums estrets.
Es fa, escassament, al SW de la península Ibèrica, i té propietats galactògenes Els seus constituents són els principis amargants, la galegina i tanins
gelsemi
Botànica
Farmàcia
Liana perennifòlia, de la família de les loganiàcies, pròpia d’Amèrica del Nord, de fulles oposades, enteres i lanceolades i de flors petites agrupades en cimes axil·lars.
El seu rizoma, ric en gelsemina, és antineuràlgic
ginjoler
Botànica
Farmàcia
Arbust o petit arbre, de la família de les ramnàcies, de fulles alternes o dístiques, de flors pentàmeres groguenques i petites en glomèruls axil·lars i de fruits drupacis vermells.
Es troba, conreat o subespontani, en tots els països mediterranis
rauvòlfia
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes arbòries o arbustives, de la família de les apocinàcies, generalment glabres, de fulles oposades o, més sovint, verticil·lades i amb inflorescències terminals o axil·lars pedunculades, de flors petites.
El gènere comprèn unes 70 espècies de l’Àfrica, l’Àsia i l’Amèrica tropical, i hom n'obté diversos extrets, molt emprats en medicina, especialment de Rauwolfia serpentina Hom empra en farmàcia l’arrel i el rizoma d’aquesta espècie, que conté més de vint alcaloides, dividits en dos grups el de l’ajmalina i el de la serpentina, entre els quals hi ha el més important, la reserpina Té una acció sedant i hipotensora Ha estat emprada a l’Índia des de l’antiguitat A Europa en són emprats els alcaloides aïllats
masera
Masera
Stefan.lefnaer (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia vivaç, de la família de les asclepiadàcies, de 30 a 80 cm d’alçària, de fulles ovades agudes i oposades, de flors groguenques, en ramells axil·lars, i de fruits en fol·licle.
Creix en matolls, barrancs, pedregars, etc És tòxica i conté principis cardiotònics
gracíola
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia vivaç, de la família de les escrofulariàcies, de 10 a 50 cm d’alçària, de fulles oposades, sèssils i estretament linears, de flors axil·lars, blanquinoses o rosades, i de fruits capsulars.
Creix en aiguamolls, en prats humits i en vores de corrents d’aigua, sobretot a la Selva i a l’Empordà Té propietats vomitives, purgants, vermífuges i suposadament febrífugues
rementerola
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de 30 a 80 cm d’alt, aromàtica, vellosa, de fulles ovals crenulades, de flors purpúries, aplegades en ramells axil·lars, i de fruits formats per quatre núcules.
Creix en boscs i en paratges humits Té virtuts tòniques i estomacals
fava de Calabar
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia voluble, de la família de les papilionàcies, de fulles trifoliolades, de flors purpúries en raïms axil·lars i de llegums corbats de 12 a 20 cm, amb dues o tres llavors, amb un solc negrós a la part dorsal.
De les llavors, molt metzinoses, són extrets diversos alcaloides, entre els quals la fisostigmina
picardia
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les escrofulariàcies, de tiges prostrades o penjants, de fins a 70 cm de llargària, de fulles alternes, reniformes o semicirculars, lobulades i llargament peciolades, de flors liles, petites i axil·lars, i de fruits capsulars.
Es fa en parets i roques ombrívoles Les flors, en infusió, tenen una acció antiescorbútica, tònica i diürètica
romaní
Flors i fulles de romaní
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Farmàcia
Arbust perennifoli de la família de les labiades, de 50 a 150 cm d’alt, molt aromàtic, de fulles linears amb els marges revoluts, endurides i tomentoses al revers, de flors blavoses, aplegades en petits ramells axil·lars, i de fruits en tetraqueni.
Es fa en brolles i en llocs secs de la regió mediterrània És conreat també com a ornamental i per a l’obtenció d’essència És una planta remeiera amb virtuts vulneràries, estimulants, antiespasmòdiques, colagogues, etc Pel seu contingut en olis essencials, les summitats dessecades són emprades com a condiment