Resultats de la cerca

És emprat com a colagog, i també en microbiologia, addicionat a alguns medis de cultiu per tal d’inhibir el creixement dels gèrmens grampositius en el cultiu de les enterobacteràcies

Els antifibrinolítics poden ésser d’origen natural com l’aprotinina, que s’obté del teixit pulmonar del bou, els extrets de pàncrees o de glàndula paròtide de bou, i els sintètics com l’àcid tranexàmic, l’àcid ε-aminocaproic i l’àcid p -aminometilbenzoic

Les principals substàncies colepoètiques fisiològiques són les sals biliars Les farmacològiques són les obtingudes de vegetals com la carxofa, la menta o el boldo, les d’origen animal com la bilis de bou o de xai, que contenen l’àcid còlic i les seves sals, o les que, obtingudes per síntesi, tenen una estructura totalment diferent Normalment, per al tractament terapèutic hom en combina diversos tipus

Moltes espècies són remeieres, amb virtuts tòniques, estimulants, estomacals, carminatives i calmants també són la base dels licors de menta , i proporcionen essències, d’ús en farmàcia i en perfumeria Les mentes més importants són la menta d’aigua M aquatica , que creix en indrets aiguosos la menta borda o de bou o mendastre o mentastre M rotundifolia , pubescent, d’olor desagradable, amb les flors blanques o rosades, agrupades en espigues agudes, que es fa en herbassars, regalls i llocs humits la menta boscana M longifolia , pròpia de jonqueres de muntanya, i la menta…

El seu poder antianèmic és valorat segons el seu contingut en vitamina B 1 2 cianocobalamina, de composició molt complexa i no coneguda exactament És molt emprat en el tractament de l’anèmia perniciosa