Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
quina sublimada
Botànica
Farmàcia
Preparat capil·lar a base de tintura de quina, essències i sublimat corrosiu (clorur mercúric).
És emprat contra la caiguda dels cabells i com a parasiticida, contra els polls del cap Pediculus capitis
griseofulvina
Farmàcia
Antibiòtic aïllat del Penicillium griseofulvum (o d’altres varietats), de fórmula empírica C1 7H1 7ClO6
.
A causa de la seva potent acció antifúngica, és emprat en les micosis de l’epidermis, de les ungles i dels cabells
quina
Botànica
Farmàcia
Escorça de les cincones, sobretot Cinchona calisaya, C.officinalis i C.succirubra, de les quals hom extreu, respectivament, la quina groga, la de Loja i la roja
.
Conté uns vint alcaloides, el més important dels quals és la quinina La quina és emprada com a neurotònic i estimulant Com a antimalàric i febrífug és preferible l’ús de l’alcaloide quinina La tintura de quina ha estat emprada contra la caiguda dels cabells
xampú
Farmàcia
Cosmètica
Preparat capil·lar, cosmètic o medicinal, destinat a desgreixar i rentar els cabells.
Els antics xampús eren una solució aquoalcohòlica de sabó aromatitzada adequadament, però actualment hom empra preferentment els tensioactius semisintètics, detergents aniònics en forma de sals sòdiques dissolts en aigua i alcohol, amb un pH Y 5, aproximadament
loció
Farmàcia
Cosmètica
Líquid aquós o hidroalcohòlic, amb substàncies medicamentoses dissoltes o en suspensió, emprat per a rentar o banyar regions definides de la pell, d’una ferida, dels cabells, durant un temps curt.
Les locions són molt emprades en dermatologia El concepte de loció s’ha ampliat, fins al punt que hom també admet com a locions les cremes fluides, les emulsions i les suspensions de sòlids La loció més coneguda és la de calamina
d’ús extern
Farmàcia
Dit dels medicaments que hom aplica damunt de la pell, els cabells i altres parts superficials del cos, com és el cas de les pomades, les cremes, els pegats, les friccions, les embrocacions, les pólvores dèrmiques, les locions, etc.
vitamina
Principals vitamines conegudes
© Fototeca.cat
Alimentació
Bioquímica
Farmàcia
Denominació genèrica de diverses substàncies orgàniques necessàries en petites quantitats per al manteniment de les funcions metabòliques dels organismes.
Els animals superiors no tenen capacitat per a sintetitzar vitamines, i les han d’obtenir de plantes, animals o microorganismes que formen part de llur dieta, o bé de microorganismes en simbiosi dins el tub digestiu La deficiència d’una vitamina en la dieta provoca en els animals superiors malaltia per carència , anomenades, en general, avitaminosi Certs microorganismes que no sintetitzen totes les vitamines que necessiten només creixen en els medis en què les troben a bastament, i en el cas que hom els vulgui cultivar laboratori clínic, de recerca, indústria alimentària, farmacèutica, etc,…