Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
prostaglandina
Biologia
Farmàcia
Química
Cadascun dels membres d’una família d’àcids grassos quirals, òpticament actius, no saturats, de vint àtoms de carboni, que contenen com a esquelet comú l’àcid prostano.
Aquest àcid és constituït per un anell de cinc membres al qual es troben enllaçades, en àtoms veïns, dues cadenes de set i vuit àtoms de carboni, i el grup carboxílic és en el carboni terminal de la primera La diferent funcionalització de l’esquelet bàsic condueix a les diverses sèries de prostaglandines conegudes, cadascuna de les quals és designada per una lletra que indica la sèrie i un subíndex numèric que denota el nombre d’insaturacions contingudes a les cadenes laterals Les prostaglandines foren descobertes per USvon Euler el 1934 i llur estructura fou determinada per Bergstrom i els…
pomada
Farmàcia
Cosmètica
Preparació semisòlida de consistència tova anàloga a la del llard, amb un punt d’estovament superior i pròxim als 37°C, destinada a ésser estesa damunt la pell, amb una finalitat terapèutica o cosmètica.
Les pomades emulsió, aquoolioses o olioaquoses, fluides i fàcils d’estendre, són anomenades cremes Les pomades uspensió, formades per una base de greix o bé aquosa, amb un alt contingut en pols, són dites pastes Si les pomades contenen resines o bàlsams són ungüents si contenen cera d’abelles, blanca o groga, com a component fonamental, són cerats si la pasta conté aigua és una pasta aquosa , i si la base és una mescla de glicerina i midó, es tracta d’un glicerolat
jaborandi
Botànica
Farmàcia
Gènere d’arbusts, de la família de les rutàcies, propis de l’Amèrica tropical de fulles alternes pinnaticompostes amb folíols el·líptics i de flors pentàmeres arranjades en raïms.
Les fulles, oficinals, contenen pilocarpina i tenen virtuts sudorífiques i febrífugues
ustilag
Micologia
Farmàcia
Fong paràsit de les flors, les fulles i les tiges del blat de moro (Zea mays).
Forma unes masses de color fosc, que contenen un alcaloide, la ustilagina Té propietats semblants a les del sègol banyut
delirogen
Farmàcia
Dit de la substància que, a dosi suficient, produeix un estat de deliri, sobreexcitació i incoherència psíquica.
Els més coneguts són la dietilamida de l’àcid D-lisèrgic LSD, la peiotlina i la mescalina Molts fongs tòxics dels gèneres Inocybe, Clitocybe i Amanita contenen substàncies d’aquest tipus
infusió
Alimentació
Farmàcia
Procés que té per objecte l’extracció dels principis actius solubles d’una planta per mitjà de l’aigua bullent.
Hom posa la planta, esmicolada, en un recipient, i hi tira al damunt aigua bullent La infusió és aplicada a totes les plantes que contenen principis volàtils que es perderien per ebullició Sovint és part d'un procés culinari
aigua de lavanda
Farmàcia
Química
Perfumeria
Aigua d’olor a base d’espígol o lavanda ( Lavandula angustifolia
).
Primitivament era obtinguda destillant una barreja d’alcohol i de flors de lavanda Actualment és preparada per dissolució de l’essència A més de l’essència de lavanda, les aigües d’aquest nom contenen altres essències com, per exemple, bergamota, rosa, flor de taronger, mesc, algàlia, ambre gris, etc
aigües amoniacals
Farmàcia
Química
Solució aquosa obtinguda en les fàbriques de gas que destil·len hulla i en els forns de coc, en depurar, en refredar i en condensar parcialment els productes volàtils.
Les aigües amoniacals contenen amoníac lliure i sals amòniques carbonat, sulfur, cianur, tiocianat, tiosulfat i clorur Llur recuperació es fa trasformant-les en sulfat amònic Durant molts anys fins al ple desenvolupament de la indústria de l’amoníac sintètic foren la principal font d’amoníac i dels seus derivats
aigua d’imbibició
Farmàcia
Química
Aigua present en certs hidrats, en proporció màxima fixa, que no contribueix a l’establiment del reticle cristal·lí i per tant pot ésser expel·lida reversiblement dels cristalls (o àdhuc substituïda per altres petites molècules), sense alterar-los macroscòpicament i modificar llur estructura.
També és anomenada aigua d’inserció L’exemple més típic és l’aigua de les zeolites Contenen també aigua d’imbibició les argiles, l’òpal i diversos hidròxids que es presenten en forma de gels colloidals L’aigua d’imbibició pot coexistir en molts hidrats amb aigua de constitució i de cristallització
abortiu
Farmàcia
Substància que provoca l’aborció.
Alguns abortius, com la policarpina, la quinina o l’ergotamina, provoquen el despreniment de l’embrió o del fetus per contracció intensa de la matriu d’altres, com els extrets vegetals que contenen principis molt actius, el provoquen causant contraccions abdominals violentes o diarrees fortes Els abortius solen tenir secundàriament efectes tòxics, la qual cosa els fa desconsellables i perillosos