Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
laudanina
Farmàcia
Alcaloide tòxic, contingut en l’opi.
Hom l’extreu de les aigües mares alcalines, resultants de l’extracció de la morfina, en les quals apareix en la quantitat d’un 0,005% de l’opi emprat
restrenyedor
Farmàcia
Dit del producte que retarda la velocitat de trànsit del contingut intestinal.
És anomenat també antidiarreic o anexosmòtic Pot actuar sobre el sistema nerviós vegetatiu belladona, sobre la musculatura intestinal opi, per coagulació de proteïnes taní, per absorció de tòxics carbó o per destrucció de la flora patògena intestinal sulfamides, neomicina
tisana
Farmàcia
Preparat obtingut per infusió o decocció de drogues vegetals en aigua i edulcorat generalment amb sucre.
Té un baix contingut en principis actius i és emprada principalment com a remei casolà tisana de tilla, de camamilla, de menta, etc
llevat de cervesa
Farmàcia
Miceli del fong Saccharomyces cerevisiae, procedent de la fabricació de cervesa, rentat, garbellat, premsat i assecat.
Fa masses grumolloses de color groguenc, d’olor semblant al formatge i tast una mica amarg Hom l’administra pel seu contingut en vitamines del complex B i com a depuratiu
extret hepàtic
Farmàcia
Extret obtingut de fetge de bou i d’altres animals; hom suposa que conté els principis actius del fetge fresc.
El seu poder antianèmic és valorat segons el seu contingut en vitamina B 1 2 cianocobalamina, de composició molt complexa i no coneguda exactament És molt emprat en el tractament de l’anèmia perniciosa
llinosa
Botànica
Farmàcia
Llavor del lli.
És emprada com a primera matèria per a l’obtenció de l'oli de llinosa Polvoritzada, constitueix la farina de llinosa , de color groc i alt contingut d’oli, que hom anomena també farina de lli
polígala
polígala
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies o sufruticoses, de la família de les poligalàcies, de fulles simples, enteres i alternes, de flors amb 5 sèpals i 3 pètals, de color blau, violat o blanc, disposades en raïm, i de fruits capsulars.
Solen fer-se en roquissars i pastures, sobretot a muntanya Algunes espècies han estat usades en medicina popular contra la tos i les bronquitis, a causa del contingut d’àcid poligàlic de les seves arrels, que és un esternutatori i un fluïdificant de les secrecions bronquials
romaní
Flors i fulles de romaní
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Farmàcia
Arbust perennifoli de la família de les labiades, de 50 a 150 cm d’alt, molt aromàtic, de fulles linears amb els marges revoluts, endurides i tomentoses al revers, de flors blavoses, aplegades en petits ramells axil·lars, i de fruits en tetraqueni.
Es fa en brolles i en llocs secs de la regió mediterrània És conreat també com a ornamental i per a l’obtenció d’essència És una planta remeiera amb virtuts vulneràries, estimulants, antiespasmòdiques, colagogues, etc Pel seu contingut en olis essencials, les summitats dessecades són emprades com a condiment
pasta
Farmàcia
Preparació semisòlida, de més consistència que les pomades pel seu alt contingut en sòlids.
A causa del seu reduït percentatge en greix o líquid, l’extensibilitat és més reduïda Les pastes grasses són aplicades sobre la pell La més coneguda és la pasta Lassar , a base d’òxid de zinc i midó Les de base aquosa o glicèrica formen el constituent bàsic de les pastes dentifrícies La preparació de les pastes és anàloga a la de les pomades, tenint en compte, però, llur major consistència
emètic
Farmàcia
Dit dels productes que provoquen el vòmit.
Els emètics locals actuen per la irritació gàstrica provocada per la ingestió oral, i aquesta irritació ocasiona fortes contraccions, que produeixen l’expulsió del contingut de l’estómac Hom ha emprat com a emètics productes vegetals, com les arrels de la polígala i de la ipecacuana, el principi actiu de la qual és l’emetina Un emètic central molt emprat per via parenteral és l'apomorfina