Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
arsfenamina

Arsfenamina
©
Farmàcia
Química
Derivat organoarsenical conegut també com a arsenobenzol i originàriament patentat com a salvarsan
.
Fou el primer derivat organoarsenical sintetitzat el 1910 per Ehrlich i Bertheim És una substància insoluble en aigua, per això sempre es fa servir el diclorhidrat, sòlid groc, o el derivat disòdic, que són solubles Hom l’obté per reducció de l’àcid 3-nitro-4-hidroxifenilarsènic Cal conservar-lo en ampolles tancades al foc per tal d’evitar-ne l’oxidació Era emprat en el tractament de la sífilis i la malària Actualment ha estat desplaçat pels antibiòtics
mostassa nitrogenada
Farmàcia
Derivat de la iperita (gas mostassa o gas de guerra) per la substitució del sofre de la molècula del gas mostassa per un àtom de nitrogen, tot evitant l’efecte tòxic vesicant i obtenint efectes biològics sobre diversos tumors.
De la mostassa nitrogenada clàssica mecloretamina se n'han derivat d’altres de menys tòxiques com el clorambucil, la ciclofosfamida, el melfalan que hom continua utilitzant com a quimioteràpics antineoplàstics per al tractament de tumors
diazòxid

Diazòxid
©
Farmàcia
Química
Derivat tiazídic.
Es presenta en forma de cristalls que es fonen a 330°-331°C Pot ésser administrat per via oral o intravenosa essent la biodisponibilitat oral del 100% Produeix vasodilatació per acció directa sobre la musculatura llisa vascular Hom l’administra en les urgències hipertensives, en la hipertensió refractària i en la hipoglucèmia crònica
clorazepat
Farmàcia
Química
Psicofàrmac anxiolític, derivat benzodiazepínic.
És administrat com a sal potàssica per via oral o parenteral És molt soluble en el medi gàstric amb absorció molt ràpida i màxima concentració plasmàtica a les dues hores Segons la dosi que hom n'administri, l’efecte obtingut serà ansiolític o bé hipnòtic És emprat en el tractament de neurosi amb tensió i ansietat, en l’abstinència alcohòlica i com a anticonvulsiu
diflunisal
Farmàcia
Química
Derivat de l’àcid acetilsalicílic.
És un sòlid cristallí que es fon a 210-211°C Administrat per via oral aconsegueix el màxim nivell plasmàtic al cap de dues hores i és eliminat per l’orina en un 95% Hom l’empra com a antiinflamatori, analgèsic i antipirètic
paracetamol
Farmàcia
Química
Derivat acetilat del p-aminofenol.
Es presenta en forma de prismes monoclínics que es fonen a 169-170°C Administrat per via oral, s’absorbeix totalment i hom aconsegueix el màxim de concentració plasmàtica al cap d’una hora Té efectes analgèsics i antipirètics comparables als de l’aspirina però no té efecte antiinflamatori Hom l’empra sobretot en el cas de malalts amb hipersensibilitat als salicilats o amb úlcera pèptica
talampicil·lina
Farmàcia
Química
Antibiòtic derivat de l’ampicil·lina.
Químicament és l’èster de l’ampicillina amb 3-hidroxiftahida El seu clorhidrat es presenta en forma de pólvores blanques que es fonen a 154-157°C Aquest fàrmac no té acció antibacteriana intrínseca però administrat per via oral és absorbit gairebé totalment i amb més rapidesa que l’ampicillina lliure en la qual es converteix mitjançant els enzims del teixit intestinal És administrat com a clorhidrat o napsilat, i a causa de la seva bona absorció, la dosi diària necessària és menor que en el cas de l’ampicillina lliure essent el seu espectre d’activitat equivalent És emprada com a antibiòtic…
miconazole
Farmàcia
Química
Derivat imidazòlic amb propietats antifúngiques.
En medicina és emprat en forma de nitrat, substància cristallina que es fon a 170,5°C No s’absorbeix per via oral La seva aplicació tòpica és útil en el tractament d’infeccions per dermatòfits i Candida sp
sulfametoxipiridazina
Farmàcia
Sulfamida de lenta excreció i ràpida absorció.
El derivat acetilat, insípid, és emprat en pediatria
diclofenac
Farmàcia
AINE derivat de l’àcid fenilacètic.
Actua mitjançant un mecanisme inhibidor de la síntesi de prostaglandines Eficaç en les formes inflamatòries i degeneratives de les malalties reumàtiques, en les crisis de gota i en general en dolors i inflamacions d’etiologia a l’aparell locomotor Està contraindicat en cas d’allèrgia als AINE o als inhibidors de la síntesi de prostaglandines i en la malaltia ulcerosa En tractaments llargs pot tenir efectes tòxics per a la funció renal i hepàtica
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina