Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
analgèsic
Farmàcia
Medicament que suprimeix el dolor.
Només amb finalitats pràctiques, els analgèsics poden classificar-se en tres grans grups els que actuen en quadres de dolor visceral , els analgèsics menors i els indicats en quadres de dolor còlic renal o biliar Els analgèsics recomanats per al dolor visceral metadona, morfina, pentazocina i petidina presenten un espectre ampli d’actuació, però comporten força efectes secundaris nàusees, afectació mental, depressió respiratòria, tolerància i dependència Pel que fa als analgèsics menors , destaquen els derivats de l’àcid salicílic àcid acetilsalicílic,…
placebo
Farmàcia
Fals medicament preparat amb el mateix aspecte (gust, forma, color, pes, etc) que un medicament determinat, però que només conté productes inerts sense cap principi actiu.
Són emprats en farmacologia clínica per aconseguir un efecte psicoterapèutic, a fi de diferenciar l’efecte real d’un medicament en assaig de l’efecte degut a la suggestió efecte placebo Quan l’efecte aconseguit amb el placebo és negatiu sensació de dolor, però també d’alteracions mesurables de l’organisme, com ara febre o arrítmies hom parla d’ efecte nocebo Tanmateix, el mecanisme poc conegut subjacent a ambdós efectes és molt probablement el mateix
sedatiu
Farmàcia
Dit del medicament emprat antigament, per via externa, per a sedar o calmar el dolor.
El més conegut era l’aigua sedativa de Raspail loció amoniacal camforada
sedant
Farmàcia
Dit de la substància que disminueix la sensació de dolor o, més aviat, l’excitació del sistema nerviós central.
L’acció sedant de molts medicaments és relacionada amb llurs accions analgèsiques, tranquillitzants i hipnòtiques i el tipus d’acció aconseguit depèn de la dosi administrada
xilocaïna
Farmàcia
Anestèsic local tòpic o per infiltració, molt emprat en clínica dental en injecció intragingival per a evitar el dolor de les extraccions.
És anomenada també lidocaïna Hom l’addiciona també en alguns injectables intramusculars dolorosos
quinina
fototeca.cat
©
Farmàcia
Química
Alcaloide present a la quina
.
Històricament, la quinina fou emprada a l’Amèrica del Sud per al tractament del paludisme Fou introduïda a Europa pels castellans al s XVII i des d’aleshores hom intentà l’aclimatació de l’arbust del qual hom l’obté Aquesta aclimatació no fou aconseguida al continent europeu, però sí a l’illa de Java, a la fi del s XIX, i així aquest territori es convertí en el principal productor de l’alcaloide La quinina fou aïllada en estat pur per Pelletier i Caventou l’any 1820, la seva estructura fou elucidada per Rabe el 1931 i la seva síntesi total fou feta per RBWoodward i WEvon Doering l’any 1944…