Resultats de la cerca

L’efecte romanent obliga a fer períodes de depuració entre els diferents tractaments en els estudis de disseny creuat i en els períodes d’inclusió

En són exemples l’acció ulcerativa de l’aspirina sobre els budells, l’acció virilitzant de certs anabolitzants i l’acció de les estreptomicines sobre el nervi acústic

Quan és irreversible requereix un control mèdic estricte, que arribi fins i tot a suprimir la medicació De vegades hom aprofita l’efecte collateral com a efecte principal

En el cas d’administració simultània dos antibiòtics, dos analgèsics, dos hipnòtics, etc, es poden presentar tres casos en primer lloc, que l’efecte sigui la suma dels efectes individuals hom diu, aleshores, que hi ha addició en segon lloc, que l’efecte sigui més intens que la suma dels efectes individuals hom diu que hi ha, pròpiament, sinergisme i, en tercer lloc, que l’efecte sigui inferior a la suma dels efectes individuals i en aquest cas hom diu que hi ha antagonisme Un cas de sinergisme es dóna en l’associació de la penicillina amb l’…

Hom anomena dosi tòxica la que produeix símptomes de disfunció fisiològica en l’animal La dosi letal DL és la dosi mínima mortal per a la totalitat dels animals tractats quan la mortalitat és de la meitat hom empra la notació DL 5 0 Rep el nom de dosi mínima efectiva la menor quantitat de substància capaç de produir un efecte La dosi màxima és la quantitat màxima de substància que pot tolerar l’animal sense que es produeixin símptomes tòxics La dosi terapèutica és la quantitat de substància que produeix un efecte medicamentós sense provocar símptomes tòxics, i és…

Fou semisintetitzada el 1943 per Stoll i Hofmann a partir de l’ergometrina És una droga que, a dosis de micrograms, produeix un gran efecte psicomimètic i allucinogen En el decenni dels seixanta, Tymothy Leary donà a conèixer el seu ús com a estupefaent De mecanisme poc conegut, els efectes allucinògens trip o “viatge” d’una dosi de 30 i 100 μg duren de 4 a 8 hores El seu consum ha estat vinculat a l’art psiquedèlic

Les purgues foren molt emprades en medicina antiga per a provocar o accelerar l’expulsió del contingut intestinal L’efecte purgant té lloc segons diferents mecanismes, d’acord amb els quals poden ésser classificats els purgants Així, hi ha els purgants salins, que actuen dificultant l’absorció els purgants amb acció excitant de la motilitat de l’intestí prim olis, resines els purgants amb acció excitant sobre la motilitat de l’intestí gros derivats de l’antracè, àcids biliars els purgants que actuen per lubrificació de la paret intestinal com l’oli de parafina els purgants…

Entre les metzines metàlliques més conegudes hi ha diversos metalls, com el mercuri, que a temperatura ordinària emet vapors que produeixen lesions nervioses i digestives el crom i, més encara, els dicromats alcalins, que provoquen ulceracions cutànies i nasals i, per ingestió, nefritis greus el manganès, que produeix un parkinsonisme professional, i el berilli, que causa pneumopaties agudes Ultra els metalls, cal destacar els composts de sofre l’anhídrid sulfurós SO 2 és un irritant respiratori, que sovint contamina l’atmosfera, i el sulfur d’hidrogen H 2 S és un tòxic cellular que bloqueja…

Són emprats en farmacologia clínica per aconseguir un efecte psicoterapèutic, a fi de diferenciar l’efecte real d’un medicament en assaig de l’efecte degut a la suggestió efecte placebo Quan l’efecte aconseguit amb el placebo és negatiu sensació de dolor, però també d’alteracions mesurables de l’organisme, com ara febre o arrítmies hom parla d’ efecte nocebo Tanmateix, el mecanisme poc conegut subjacent a ambdós efectes és molt probablement el mateix