Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
clindamicina
Farmàcia
Química
Antibiòtic semisintètic, estable en medi àcid, derivat de la lincomicina.
La seva acció bacteriostàtica és deguda a la inhibició de la síntesi proteica del bacteri La seva biodisponibilitat oral és d’un 90-100% i hom n'obté el màxim nivell plasmàtic al cap d’una hora El seu ús ha d’ésser rar, ja que juntament amb la lincomicina són de segona elecció en infeccions anaeròbiques poc freqüents i per estafilococs
vibramicina
Farmàcia
Substància que, com a clorhidrat, es presenta en forma de pólvores cristal·lines, grogues i solubles en aigua.
És més estable que les tetraciclines, i és emprada en els mateixos casos que aquestes
estrofantina
Farmàcia
Mescla de glucòsids obtinguts a partir de l’estrofant amb el 19% d’α-glucosa, el 19% de β-glucosa, el 15% de cimarosa i el 47% d’estrofantidina.
Soluble en aigua i etanol, fortament metzinosa, estable a l’aire, s’altera per acció de la llum És emprada en medicina com a cardiotònic, a causa de la seva acció ràpida i de curta durada
EDTA tetrasodi
Química
Farmàcia
Potent agent segrestant que amb els ions metàl·lics divalents i trivalents forma quelats metàl·lics.
És emprat en anàlisi complexomètrica En forma de la seva sal disòdica és emprat per a prevenir una pèrdua excessiva de calci per l’organisme hom l’empra també per a eliminar el calci, amb el qual forma un complex molt estable
sulfonal
Farmàcia
Química
Sulfona alifàtica amb notable activitat hipnòtica.
És un sòlid cristallí incolor, estable als àcids i les bases, soluble en l’aigua calenta, que es fon a 126°C Hom l’obté per tractament de l’acetona amb tiosulfat de sodi i S-etil sal de Bunte i posterior oxidació amb permanganat potàssic en medi anhidre Ha estat emprat en medicina com a hipnòtic, però modernament ha estat substituït per altres composts, especialment el veronal
prometazina
Farmàcia
Substància de color blanc, inodora i poc estable a l’aire; el seu clorhidrat és soluble en l’aigua.
És coneguda també com a fenergan És un antihistamínic i un antianafilàctic Hom l’empra com a antiinflamatori i contra el mareig i vòmits de l’embaràs, la dermatosi i l’allèrgia respiratòria
progesterona
©
Bioquímica
Farmàcia
Esteroide amb activitat d’hormona sexual femenina, aïllat primerament per Butenandt el 1934, a partir d’extractes del cos luti de truges prenyades.
És un sòlid cristallí blanc, estable en l’aire i sensible a la llum Pot existir en dues formes, segons la configuració del carboni 17, anomenades α i β, les quals mostren idèntica activitat fisiològica i es fonen a 128,5-131°C α i 121°C β Ambdues formes són molt poc solubles en l’aigua i solubles en l’alcohol i l’acetona La progesterona és obtinguda per síntesi parcial a partir de l’estigmasterol i el colesterol És una hormona gonadotropa present en el lòbul anterior de la glàndula pituïtària En les ovelles és constituïda per un 4,5% de tirosina, un 1% de triptòfan, un 4,5% de…
esteroide
Bioquímica
Farmàcia
Dit de cadascun dels components del grup de substàncies naturals que contenen l’esquelet fonamental del ciclopentanperhidrofenantrè, en el qual hi ha fixades una cadena lateral o unes quantes.
Tenen com a fórmula esquemàtica Molts composts esteroides són deguts a l’existència de formes estereoisòmeres, a la presència eventual de dobles enllaços insaturats i a la introducció de distints substituents en els grups R 1 , R 2 , R 3 així, en el cas dels esteroides naturals, els substituents en R 1 i R 2 són sempre grups metílics, i en el cas de l’estrofantidina i l’aldosterona, R 1 i R 2 són grups aldehídics El nucli esteroide és format pels tres cicles del ciclohexà A, B, C i un cicle de ciclopentà D Els sistemes del ciclohexà adopten la forma més estable de cadira En…
aspirina
Farmàcia
Medicament compost d’àcid acetilsalicílic utilitzat per la seva acció analgèsica, antipirètica i antireumàtica.
A mitjan segle XVIII es presentaren a la Reial Societat de Medicina Anglesa els efectes antitèrmics i antiàlgics dels extractes de l’escorça del salze blanc Al llarg del segle XIX s’identificà una substància, que s’anomenà àcid salicílic, que s’extreia de diverses escorces vegetals El 1886, els metges alsacians Kahn i Hepp descobriren les propietats antitèrmiques de l’acetanilina, un derivat de productes utilitzats a la indústria del tint En no poder-se patentar el procés de fabricació d’aquest producte, ja molt conegut, es decidí de patentar un nom que en suggerís les qualitats terapèutiques…
salicilanilida
Farmàcia
Química
Sòlid cristal·lí inodor i incolor, estable a l’aire però sensible a la llum, soluble en alcohol i benzè i poc soluble en l’aigua; es fon a 137°C.
Hom l’obté a partir de l’àcid salicílic i l’anilina i és emprat com a fungicida, especialment en el tractament de la tinya