Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
psicofàrmac
Farmàcia
Psicologia
Medicament psicoactiu que hom empra en el tractament de les malalties en què estan alterades les funcions mentals o les facultats afectives.
Els estimulants, com l’amfetamina, o els tranquillitzants, com ara les benzodiazepines vàlium, líbrium, són psicofàrmacs
psicofarmacologia
Farmàcia
Psicologia
Estudi de l’efecte dels psicofàrmacs.
Aquest estudi comprèn els efectes dels estimulants i sedants, alcohol, drogues allucinògenes, la bioquímica dels desordres mentals, les influències hormonals a la conducta, les reaccions paradoxals, etc
melissa
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, anomenada correntment tarongina, amb una forta aroma de llimona, de 30 a 100 cm d’alçària, de fulles oposades, ovades i encreuades, i de flors blanquinoses o rosades, disposades en verticil·lastres pauciflors.
Es fa en llocs ombrívols És remeiera, les seves fulles, aromàtiques, s’usen en infusió i tenen virtuts estimulants i antiespasmòdiques També es fa servir el seu extret alcohòlic
broncodilatador
Farmàcia
Nom genèric dels agents capaços de relaxar les fibres llises de la musculatura bronquial.
Les drogues broncodilatadores més emprades en medicina són els estimulants adrenèrgics β 2 tals com la terbutalina i el salbutamol, i els derivats xantínics com la teofillina i l’aminofillina
anorèctic
Farmàcia
Fàrmac que redueix o suprimeix les ganes d’ingerir aliments.
Existeixen tres tipus d’anorèctics els que actuen com a inhibidors vagals antropina i derivats, els que actuen com a estimulants centrals amfetamines i derivats, o bé els que produeixen una sensació de plenitud a l’estómac i aporten el mínim de calories i principis immediats necessaris
romaní
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Farmàcia
Arbust perennifoli de la família de les labiades, de 50 a 150 cm d’alt, molt aromàtic, de fulles linears amb els marges revoluts, endurides i tomentoses al revers, de flors blavoses, aplegades en petits ramells axil·lars, i de fruits en tetraqueni.
Es fa en brolles i en llocs secs de la regió mediterrània És conreat també com a ornamental i per a l’obtenció d’essència És una planta remeiera amb virtuts vulneràries, estimulants, antiespasmòdiques, colagogues, etc Pel seu contingut en olis essencials, les summitats dessecades són emprades com a condiment
teobromina
Farmàcia
Química
Alcaloide púric (purina), derivat formalment de la xantina, que ocorre en un gran nombre de plantes i, en particular, en el cacau.
És un sòlid cristallí incolor, poc soluble en aigua i alcohol i insoluble en l’èter, que se sublima a 290°C i es fon a 351°C Presenta caràcter amfotèric, i origina sals que es descomponen en l’aigua Hom l’obté de les seves fonts naturals Presenta lleugers efectes estimulants i acció diürètica
span
Farmàcia
Nom enregistrat de cadascun dels èsters dels àcids grassos i el sorbitan (anhídrid intern del sorbitol).
La seva fórmula és on R és radical àcid Són uns estimulants no iònics d’aplicació tòpica o oral, insolubles en l’aigua i solubles en l’alcohol Hom els designa amb la lletra S i els distingeix per un nombre, segons quin sigui l’àcid esterificant així, hi ha S-20 laurat de sorbitan, S-40 palmitat de sorbitan, etc Són emprats en la preparació de cremes
analèptic
Farmàcia
Estimulant del sistema nerviós central, en especial del bulb i particularment del centre respiratori i el centre vasomotor.
Té una acció preponderant sobre l’aparell circulatori perifèric, que fa augmentar immediatament el volum de sang circulant i que millora, així, l’oxigencació dels teixits i dels òrgans principals Foren molt usats com a analèptics la càmfora, la cafeïna, l’estricnina, etc avui, hom empra una colla de productes sintètics derivats tetrazòlics pentilentetrazole, de l’efedrina, de l’àcid nicotínic niquetamida, etc Són utilitzats com a tònics cardíacs i estimulants en casos de xoc, collapse, intoxicació, asfíxia, postoperatoris, etc, normalment a dosis petites, puix que alguns són molt…
menta
© Laura Martínez Ajona
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les labiades, rizomatoses i molt aromàtiques, de fulles ovalades oposades i de flors violades, rosades o blanques, reunides en verticil·lastres o en inflorescències espiciformes terminals.
Moltes espècies són remeieres, amb virtuts tòniques, estimulants, estomacals, carminatives i calmants també són la base dels licors de menta , i proporcionen essències, d’ús en farmàcia i en perfumeria Les mentes més importants són la menta d’aigua M aquatica , que creix en indrets aiguosos la menta borda o de bou o mendastre o mentastre M rotundifolia , pubescent, d’olor desagradable, amb les flors blanques o rosades, agrupades en espigues agudes, que es fa en herbassars, regalls i llocs humits la menta boscana M longifolia , pròpia de jonqueres de muntanya, i la menta…