Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
antifibril·lant
Farmàcia
Fàrmac emprat per a evitar la fibril·lació del miocardi.
Els més importants són la quinidina i la procaïnamida
anovulatori
Farmàcia
Substància utilitzada amb la finalitat d’evitar l’ovulació per motius terapèutics o per a evitar la fecundació malgrat l’eventual presència d’espermatozoides a l’aparell genital femení.
L’anovulatori més conegut, l’anomenada “píndola”, basa la seva acció en el fet que l’administració continuada de progesterona mena a una inhibició de la secreció de gonadotrofines i, com a conseqüència, de l’ovulació En general, la progesterona és administrada amb aquesta finalitat associada a una petita quantitat d’estrogen per tal de mantenir l’equilibri hormonal de l’organisme femení La majoria de productes anovulatoris emprats actualment consisteixen en comprimits que contenen mescles de diverses substàncies —un progestagen i un estrogen en proporcions diferents— que cal prendre per via…
curarina
Farmàcia
Alcaloide del curare.
Hom l’empra en cirurgia com a coadjuvant de l’anestèsia general i per a evitar convulsions en diverses malalties
tintura de iode
Farmàcia
Solució de iode en alcohol, emprada com a desinfectant.
L’antiga, o forta, era preparada al 10% Actualment hom la prepara al 6,5% i hi afegeix iodur potàssic, per evitar la formació d’àcid iodhídric
agent antiinfecciós

Principals agents antiinfecciosos
©
Farmàcia
Substància química natural o de síntesi que és capaç d’eliminar els microorganismes patògens específics d’una infecció o que n’inhibeix el creixement.
Els composts que actuen principalment contra els bacteris antibiòtic són els agents antiinfecciosos més utilitzats, però cal determinar amb cura llur dosi, la via d’administració i les característiques d’absorció i d’eliminació per tal d’evitar efectes tòxics
Francesc Puigpiqué i Raurich
Farmàcia
Farmacèutic.
Membre de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia i president del Collegi de farmacèutics de Barcelona És autor, entre altres obres, de Los alimentos, sus alteraciones y falsificaciones 1895, Importancia social de la farmacia 1899, Corrientes terapéuticas 1901 i Modo de evitar la elaboración de especialidades extranjeras en España 1902
Francesc de Paula Aguilar i Garriga
Farmàcia
Farmacèutic.
Fabricà i industrialitzà per primera vegada a la península Ibèrica els grànuls medicinals simples L’any 1865 portà, juntament amb Letamendi, la direcció de l’hospital de colèrics d’Hostafrancs, a Barcelona S'exilià després de la revolució del 1868 i es distingí més tard pels seus esforços per tal d’evitar la introducció d’especialitats farmacèutiques estrangeres
autoinjectable
Farmàcia
Injectable que pot ésser aplicat parenteralment sense el concurs d’una xeringa hipodèrmica gràcies a la pressió que dins l’ampul·la que el conté exerceix un gas inert lleugerament comprimit.
Els autoinjectables són envasats en ampulles de vidre unides mitjançant un tub de goma a una agulla d’injeccions duen també un filtre per tal d’evitar el pas d’alguna partícula de vidre produïda en escapçar l’ampulla en el moment d’iniciar la injecció Hom recorre generalment a aquest sistema d’injecció en l’administració de solucions o sèrums per a restablir l’equilibri hídric, i també en certs medicaments d’urgència
col·liri
Farmàcia
Preparació farmacèutica (aquosa o oliosa) destinada a ésser aplicada a la conjuntiva ocular.
En general, aquestes preparacions són líquides, però també poden ésser sòlides o semisòlides pomades oftàlmiques, i molt delicades llur elaboració exigeix les mateixes precaucions que els injectables han d’ésser estèrils i exemptes de partícules sòlides A més, i per a evitar la coïssor, han d’ésser neutres i isotòniques amb les llàgrimes Quan es tracta de pomades, que contenen productes sòlids en suspensió, les partícules han de tenir una mida inferior als 25 μm
arsfenamina

Arsfenamina
©
Farmàcia
Química
Derivat organoarsenical conegut també com a arsenobenzol i originàriament patentat com a salvarsan
.
Fou el primer derivat organoarsenical sintetitzat el 1910 per Ehrlich i Bertheim És una substància insoluble en aigua, per això sempre es fa servir el diclorhidrat, sòlid groc, o el derivat disòdic, que són solubles Hom l’obté per reducció de l’àcid 3-nitro-4-hidroxifenilarsènic Cal conservar-lo en ampolles tancades al foc per tal d’evitar-ne l’oxidació Era emprat en el tractament de la sífilis i la malària Actualment ha estat desplaçat pels antibiòtics