Resultats de la cerca

Fou un dels lluitadors més destacats contra la filloxera a la Catalunya del Nord i un defensor aferrissat de la reconstitució de les vinyes amb mallols americans Actiu herborista, preparava una flora de la Catalunya del Nord quan el sorprengué la mort Llegà el seu herbari i la seva biblioteca a la Universitat de Montpeller i els seus treballs serviren de base per a la flora de Gaston Gautier Tingué també cura dels arxius locals de Cotlliure i publicà algunes notes sobre els costums de la seva vila natal

És autor d’una Flora médico-farmacéutica abreviada d’Espanya 1859

És anomenat també antidiarreic o anexosmòtic Pot actuar sobre el sistema nerviós vegetatiu belladona, sobre la musculatura intestinal opi, per coagulació de proteïnes taní, per absorció de tòxics carbó o per destrucció de la flora patògena intestinal sulfamides, neomicina

Professor de farmàcia, prengué part en els treballs de preparació d’una nova farmacopea catalana i fou un notable herborista de la flora de Montserrat Entre les seves comunicacions a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Catalunya cal esmentar les memòries sobre el magnetisme 1798 i els mitjans de purificar l’aigua 1803 i de purificar l’oli 1806

Fill de Joaquim Pla i Cargol Es doctorà a la Universitat de Barcelona i exercí la professió a Girona Membre de l’Acadèmia de Farmàcia de Barcelona i de l’Academia de Historia de Madrid, estudià més de cinquanta mostres pollíniques de la flora catalana en Polen 1961, extens tractat de palinologia Autor de La farmacia del Hospital provincial de Gerona 1971, Aportación a la historia de la farmacia gerundense en los últimos cien años 1972, La farmacia de Llivia 1974, La experiencia farmacológica a través de la historia 1965, Comentarios sobre la influenza 1972, ultra obres…

Té el punt de fusió a 169ºC Pertany a la família dels laxants osmòtics En medicina és emprat com a laxant i també en el tractament de l’encefalopatia sistemàtica portal

En un sentit més ampli, hom considera que també ho són les substàncies químiques obtingudes sintèticament en modificar l’estructura d’un antibiòtic, i que posseeixen igualment efectes antimicrobians Els antibiòtics solen ésser sintetitzats, i alliberats al medi com a forma d'antibiosi, per fongs floridures i per diversos organismes més o menys adaptats també a viure al sòl actinomicets i bacils esporuladors, bé que molts altres organismes també en produeixen La seva estructura química, molt sovint cíclica, és en cada cas diferent i específica, i molt sovint té caràcter glucídic o proteic…