Resultats de la cerca

Els procediments habituals de desinfecció són el rentatge amb una dissolució aquosa del desinfectant, la polvorització o impregnació de les superfícies a tractar i la fumigació amb gasos en locals tancats Bé que certs agents físics —llum, aire, calor— poden ésser desinfectants acceptables en alguns casos, els més emprats són els antisèptics químics, tant per a aplicacions sobre vegetals gra, graners, frigorífics, embalatges com per a ramaderia estables, galliners, incubadores La desinfecció d’objectes inanimats és un problema diferent de la desinfecció de teixits vius En el primer cas, cal…

El seu espectre d’acció és similar al de l’eritromicina, i és activa contra gèrmens grampositius

En medicina és emprada per a combatre les infeccions produïdes per gèrmens sensibles i és l’única tetraciclina que pot ésser administrada en el cas d’insuficiència renal

És emprat com a colagog, i també en microbiologia, addicionat a alguns medis de cultiu per tal d’inhibir el creixement dels gèrmens grampositius en el cultiu de les enterobacteràcies

Administrat per via oral hom n'aconsegueix el màxim de concentració plasmàtica al cap d’una hora Té activitat antibacteriana contra gèrmens gramnegatius En medicina és emprat per via oral en el tractament de les infeccions urinàries

Substància cristallina que es fon a 229-230°C Administrat per via oral l’absorció és ràpida i el temps de vida mitjana és d’unes 8 hores És actiu sobre molts gèrmens gramnegatius i és emprat com a antisèptic urinari

El monohidrat es presenta en forma d’agulles que es fonen a 198-201°C Té acció bactericida, i el seu espectre d’activitat és ampli, però cal reservar-ne l’ús per a infeccions produïdes per gèrmens gramnegatius resistents a altres antibiòtics

Les rifamicines A, B, C, D i E són naturals Les O, S i SV són derivats semisintètics de la rifamicina B, la qual, per oxidació, dóna la forma S, més activa Són emprades contra gèrmens grampositius, contra alguns de gramnegatius i contra Mycobacterium tuberculosis

Té aspecte de pólvores blanques, cristallines, mitjanament solubles en aigua Pot ésser considerat la primera i única penicillina d’espectre realment ampli, car és actiu enfront de la majoria de gèrmens patògens tant grampositius com gramnegatius Hom l’administra per les vies oral i parenteral i és eliminat per l’orina i la bilis

Pertanyent a la classe dels antibiòtics aminoglicòsids, fou preparada per Kawaguchi i alguns collaboradors l’any 1972 Es presenta en forma de pólvores cristallines que es fonen a 203-204°C El seu espectre i les característiques farmacocinètiques són similars a les de la kanamicina És emprada principalment contra gèrmens hospitalaris multiresistents sobretot bacils gramnegatius