Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
didanosina
Farmàcia
Fàrmac antiretroviral, anàleg de la purina, emprat en el tractament de la sida.
Actua al nivell de la transcriptasa inversa del VIH i n'impedeix la replicació, amb la qual cosa redueix la progressió de la infecció i permet una major supervivència i millora de la qualitat de vida del pacient La utilització del medicament és limitada, ja que l’administració dóna lloc a diversos efectes secundaris adversos greus, especialment neuropaties perifèriques i pancreatitis tanmateix, a diferència de l’altre fàrmac antiretroviral emprat en el tractament de la sida, l’AZT, no produeix mielosupressió, sinó que millora les xifres de leucòcits i d’hemoglobina Atès que la…
estupefaent
Farmàcia
Psicologia
Substància que actua com a narcòtic o com a euforitzant.
El seu consum abusiu pot crear hàbit i dependència, produir greus pertorbacions físiques i mentals i alterar la personalitat droga Els estupefaents solen tenir aplicació terapèutica
cefalotina
Farmàcia
Química
Antibiòtic semisintètic derivat de l’àcid 7-aminocefalosporànic.
És administrada per via parenteral i efectiva en el tractament de gran nombre d’infeccions, però cal reservar-la per als casos greus d’infecció i d’acord amb l’antibiograma
carbenicil·lina
Farmàcia
Química
Antibiòtic bactericida, el primer de la seva mena en ésser efectiu contra el Pseudomonas aeruginosa
.
És inestable en medi àcid i per aquesta causa no és absorbible per via oral L’absorció per via intramuscular és molt ràpida És emprada en les infeccions sistemàtiques greus i en les infeccions cròniques del tracte urinari
tranquil·litzant
Farmàcia
Medicament emprat en el tractament de les psicosis i neurosis que produeix tranquil·litat emocional i relaxació, sense produir hipnosis ni sedació important.
Els tranquillitzants poden ésser majors , utilitzats com a terapèutics de les psicosis greus, i menors , emprats com a drogues d’elecció en les neurosis i especialment en els estats d’ansietat Són tranquillitzants majors els derivats de la rauvòlfia i de la fenotiazina, i menors, alguns derivats del difenilmetà i alcanodiols
neurolèptic
Biologia
Farmàcia
Medicament psicodepressor, el qual té efectes farmacològics en el sistema nerviós central i perifèric i és utilitzat clínicament en el tractament de les psicosis greus.
Els neurolèptics no són medicaments hipnòtics ni anestèsics, però potencien l’efecte d’aquests Actuen blocant la mediació química de l’influx nerviós al nivell dels receptors de la dopamina Com a conseqüència, augmenta la síntesi i la degradació de la dopamina a les terminacions nervioses que l’alliberen El neurolèptic més conegut és la clorpromazina
glucopèptic
Farmàcia
Antibiòtic d’espectre reduït, la molècula del qual té una part peptídica i una altra de formada per un hidrat de carboni.
El més representatiu és la vancomicina Són fàrmacs bactericides enfront cocs i alguns bacils grampositius, aerobis i anaerobis Inhibeixen la síntesi de la paret bacteriana En no absorbir-se per via oral s’han d’administrar per via parenteral Segons la dosi i la idiosincràsia individual poden tenir efectes tòxics sobre l’oïda i els ronyons Poden presentar reaccions adverses, com leucopènia, eosinofília, trombopènia i reaccions cutànies La vancomicina és l’antibiòtic de primera elecció en infeccions greus per Staphylococcus aureus resistents a antibiòtics betalactàmics i per…
cloramfenicol

Cloramfenicol
©
Farmàcia
Química
Antibiòtic obtingut per fermentació aeròbica del Streptomyces venezuelae
o per síntesi orgànica, en la seva estructura.
Hom pot observar-hi la cadena lateral de 2-dicloroacetilamidopropadiol, amb dos àtoms de carboni asimètrics, i el grup p-nitrofenil, al qual és deguda la toxicitat de la molècula, i la cadena lateral, a la qual ho és l’activitat antibacteriana sobre bacteris grampositius i gramnegatius, així com també sobre algunes formes de rickèttsies el cloramfenicol s’absorbeix ràpidament pel conducte gastrointestinal, i s’elimina principalment per l’orina Té el punt de fusió entre 150,5-151,5ºC Bé que hom el pot considerar com d’espectre ampli, l’OMS recomana que se'n limiti l’ús al guariment de les…
morfina
Farmàcia
Principal alcaloide de l’opi (el seu extret en conté un 20%), conegut des del 1806 i emprat com a estupefaent.
La seva base és poc soluble en l’aigua, però el clorhidrat ho és molt Actua sobre el sistema nerviós i hi produeix una acció hipnòtica, amb disminució de l’activitat mental, i analgèsica, pel fet d’actuar l’alcaloide sobre l’escorça cerebral sensitiva Fou sintetitzada per Gates i els seus collaboradors l’any 1952, passant per la codeïna L’ús repetit d’opiacis sintètics i semisintètics provoca habituació, que a la llarga pot produir una intoxicació aguda per morfina, amb greus alteracions en l’organisme, les quals poden portar a un estat de coma o a la mort per paràlisi…