Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
pelosella
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, estolonífera, pelosa, de fulles oblongues o lanceolades, blanques al revers, totes en roseta, i de capítols grocs.
Creix en prats secs, a quasi tot Europa Té propietats astringents i antibiòtiques
maçanella
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 10 a 50 cm d’alçada, blanquinosa, tomentosa i olorosa, de fulles linears, enrotllades al marge, i de capítols grocs.
Creix preferentment en terrenys pedregosos secs i en arenys marítims Té virtuts pectorals i febrífugues
tanarida
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 30 a 130 cm d’alçària, aromàtica, de fulles pinnatisectes amb els segments dentats i de capítols grocs i sense lígules, agrupats en corimbes.
Es fa en codolars fluvials, en regalls de camins i en paratges humits, a les contrades pirinenques i en una gran part d’Europa Els capítols tenen virtuts antihelmíntiques
xenixell
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de 20 a 40 cm d’alçada, de fulles pinnatífides o pinnatipartides, de capítols grocs amb les flors totes tubulars, i de fruits en aqueni proveït de vil·là.
Creix en camps i en llocs ruderals, a tot Europa És emprada com a emmenagog
verdolaga
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia anual, de la família de les portulacàcies, ajaguda, de branques de 10 a 30 cm, de fulles simples, carnoses i espatulades, de flors amb dos sèpals fugaços i amb cinc pètals grocs, i de fruits en pixidi.
Es fa en hortes i en terrenys ruderals Menjada crua té propietats antiescorbútiques, diürètiques i refrescants
te de roca
Te de roca
© C.I.C - Moià
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 10 a 45 cm d’alçada, recoberta de pèls glandulars, amb fulles lanceolades, alternes i sèssils, amb capítols de flòsculs grocs, i amb fruits en aqueni coronat per una doble fila de pèls.
Creix en escletxes de roques calcàries de terra baixa, als Països Catalans i en algunes contrades pròximes La seva infusió té excellents virtuts estomacals
ruda
Llavors de ruda
© C.I.C - Moià
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les rutàcies, subllenyoses, d’olor forta i característica, amb fulles alternes, dues o tres vegades pinnatisectes, freqüentment glauques, amb inflorescències cimoses corimbiformes, amb flors de quatre pètals grocs i generalment fimbriats, i amb fruits en càpsula lobulada apicalment.
Tenen propietats emmenagogues i abortives, entre altres Llur essència és emprada en homeopatia i en la preparació de certs medicaments La ruda de bosc o de muntanya Rmontana , de fulles amb folíols linears i de flors amb pètals, enters o denticulats, es fa en matolls i rosts secs, a la regió mediterrània occidental Ruda Ruta angustifolia © Fototecacat