Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
herbolari | herbolària
Botiga d’un herbolari xinès
© B. Llebaria
Farmàcia
Persona que cull herbes i plantes medicinals i les ven.
Els herbolaris tingueren molta importància a l’edat mitjana, però actualment s’han limitat al camp de la medicina popular La tradició dels herbolaris es manté força viva arreu a Barcelona hom celebra la diada de Sant Ponç 11 de maig, patró dels herbolaris, amb diverses fires d’herbes als carrers, especialment al carrer de l’Hospital
herba medicinal
Paradeta d’herbes medicinals a Madhya Pashchimanchal, Nepal
Bioversity International (CC BY-NC-ND 2.0)
Botànica
Farmàcia
Planta emprada en medicina popular, sobretot en forma d’infusió o de decuit, amb finalitats terapèutiques (fitoteràpia).
herbolari
Vista interior de l’Herboristeria Anormis de Barcelona
© Fototeca.cat
diascordi
Farmàcia
Electuari estomacal i astringent fet de fulles seques d’escordi i altres herbes.
apotecari | apotecària
Farmàcia
Aquell que, antigament, preparava medicaments.
A l’edat mitjana, bé que existia la denominació d’apotecari, no es delimitaven les seves funcions de les atribuïdes als especiers De fet, els documents es refereixen indistintament als apotecaris i als especiers en reglamentar la preparació i venda de medicines, xarops, aigües, ungüents, cataplasmes, herbes, etc Altres documents parlen alhora dels apotecaris i dels candelers de cera, per tal com uns i altres podien elaborar candeles, ciris, torxes, presentalles, exvots, així com també neules, torrons, etc A Catalunya el nom d’apotecari apareix ja al s XIII el 1302 són citats…
pírola
Botànica
Farmàcia
Gènere d’herbes glabres, de la família de les pirolàcies, rizomatoses, de fulles simples alternes, agrupades en rosetes basals laxes, de flors blanques, rosades o verdoses, agrupades en raïms terminals, i de fruits capsulars.
Són plantes dels boscs de coníferes de les terres boreals i de muntanya tenen propietats diürètiques, astringents i vulneràries