Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
procaïna

fototeca.cat
©
Farmàcia
Química
Anestèsic local sintètic introduït el 1906 per Einhorn.
És un sòlid cristallí blanc que es fon a 60°C És sensible a la llum i a l’aire És soluble en alcohol i insoluble en l’aigua Forma un hidroclorur soluble en l’aigua i que es fon a 153-156°C Pot ésser obtingut, entre altres mètodes, per transesterificació del p -aminobenzoat de metil amb el 2- N , N -dietilaminoetanol La procaïna ha estat emprada com a anestèsic, com a retardant de l’excreció de la penicillina i en geriatria gerovital Presenta molt poca toxicitat i és coneguda comercialment com a novocaïna
cotrimoxazole
Farmàcia
Química
Associació antibacteriana d’ampli espectre d’acció formada per sulfametoxazole i trimetoprim en la proporció fixa 1:5.
Ambdós components presenten el mateix temps de vida mitjana i llur velocitat d’eliminació és similar El seu mecanisme d’acció es basa en un blocatge seqüencial de la via de formació de l’àcid tetrahidrofòlic Introduït en terapèutica l’any 1968, és emprat en el tractament d’infeccions, particularment en les urinàries
encens
Farmàcia
Religió
Goma resina que hom extreu de distintes espècies d’arbres del gènere boswèl·lia mitjançant incisions fetes al tronc.
Es presenta en forma de llàgrimes de color groc o vermellós De fractura llustrosa, té un gust agre i produeix una olor aromàtica en cremar És emprat per a fixar perfums i com a fumigatori El costum, practicat en moltes religions, de cremar encens i altres substàncies aromàtiques fou introduït en les cerimònies funeràries per contrarestar, sembla, les pudors Hom n'explica també l’ús en diversos cultes pels efectes allucinatoris de certs fums En el judaisme i en el cristianisme siríac tenia un sentit sacrificial i purificatori i n'era feta ofrena en la litúrgia del matí i del vespre
erradicatiu | erradicativa
Farmàcia
Dit del medicament d’ús tòpic emprat per a facilitar la sortida a l’exterior d’un producte patològic o que s’ha introduït accidentalment sota la pell.
vitamina

Principals vitamines conegudes
© Fototeca.cat
Alimentació
Bioquímica
Farmàcia
Denominació genèrica de diverses substàncies orgàniques necessàries en petites quantitats per al manteniment de les funcions metabòliques dels organismes.
Els animals superiors no tenen capacitat per a sintetitzar vitamines, i les han d’obtenir de plantes, animals o microorganismes que formen part de llur dieta, o bé de microorganismes en simbiosi dins el tub digestiu La deficiència d’una vitamina en la dieta provoca en els animals superiors malaltia per carència , anomenades, en general, avitaminosi Certs microorganismes que no sintetitzen totes les vitamines que necessiten només creixen en els medis en què les troben a bastament, i en el cas que hom els vulgui cultivar laboratori clínic, de recerca, indústria alimentària, farmacèutica, etc,…