Resultats de la cerca

L’antiga, o forta, era preparada al 10% Actualment hom la prepara al 6,5% i hi afegeix iodur potàssic, per evitar la formació d’àcid iodhídric

És emprat en solució al 30% per via endovenosa com a mitjà de contrast en l’examen de les vies renals

Les seves solucions vermelles són emprades com a antisèptic en petites ferides, en substitució de la tintura de iode És anomenat correntment  mercromina

Conté aproximadament un 20% de iode combinat Forma unes pólvores groguenques, d’olor de carn i de gust salat És emprat, en comprimits, en el tractament del mixedema

Fou descoberta l’any 1976 i es pot obtenir sintèticament a partir de l’èster metílic de la prostaglandina F 2α tractant-la primer amb iode i carbonat potàssic, després amb etòxid sòdic, i finalment amb aigua Té acció d’antiagregant plaquetari i vasodilatador

Actua inhibint la síntesi de les hormones tiroidals, però no interfereix la captació de iode ni l’alliberament d’hormones ja formades i emmagatzemades a la glàndula Té una biodisponibilitat oral d’un 80% i és emprat en medicina per al tractament de l’hipertiroïdisme

Les substàncies amb acció antisèptica són molt nombroses, i algunes són emprades empíricament des de temps remot Llur acció sobre els microorganismes pot ésser deguda a diversos factors Entre els agents que actuen per acció destructora de la membrana dels microorganismes, com és el cas dels modificadors de la permeabilitat, hi ha els detergents catiònics derivats de sals d’amonis quaternaris, hexaclorobenzè, etc, els aniònics sabons i àcids grassos, laurilsulfat sòdic i els fenols i derivats del cresol, que ataquen directament la membrana cellular Entre els que actuen per acció destructora de…