Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
ruda
© C.I.C - Moià
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les rutàcies, subllenyoses, d’olor forta i característica, amb fulles alternes, dues o tres vegades pinnatisectes, freqüentment glauques, amb inflorescències cimoses corimbiformes, amb flors de quatre pètals grocs i generalment fimbriats, i amb fruits en càpsula lobulada apicalment.
Tenen propietats emmenagogues i abortives, entre altres Llur essència és emprada en homeopatia i en la preparació de certs medicaments La ruda de bosc o de muntanya Rmontana , de fulles amb folíols linears i de flors amb pètals, enters o denticulats, es fa en matolls i rosts secs, a la regió mediterrània occidental Ruda Ruta angustifolia © Fototecacat
salsufragi
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, de tiges primes de fins a 20 cm, de fulles linears, de flors blanquinoses i de fruits en càpsula.
Creix en penyes, a les muntanyes del sud d’Europa En medicina popular és usada contra les pedres de la bufeta
maçanella
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 10 a 50 cm d’alçada, blanquinosa, tomentosa i olorosa, de fulles linears, enrotllades al marge, i de capítols grocs.
Creix preferentment en terrenys pedregosos secs i en arenys marítims Té virtuts pectorals i febrífugues
farigola
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Mata de la família de les labiades, de 10 a 30 cm d’alçària, molt aromàtica, de fulles linears petites i de flors de blanquinoses a purpúries, en inflorescències capituliformes.
Creix en llocs àrids i pedregosos de la regió mediterrània occidental És una planta remeiera per excellència, amb propietats antisèptiques, antiespasmòdiques, tòniques, etc, i forneix una essència rica en timol També és molt emprada en molts plats de la cuina mediterrània
pinzell
Botànica
Farmàcia
Mata de la família de les gutíferes, de 5 a 15 cm d’alçària, de fulles petites, linears, papil·loses, verticil·lades, de flors grogues, arranjades en petites inflorescències corimboses, i de fruits capsulars.
Creix en escletxes i relleixos de roques calcàries És una planta endèmica de l’E i el SE de la península Ibèrica En medicina popular, és usada contra el mal de pedra
gracíola
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia vivaç, de la família de les escrofulariàcies, de 10 a 50 cm d’alçària, de fulles oposades, sèssils i estretament linears, de flors axil·lars, blanquinoses o rosades, i de fruits capsulars.
Creix en aiguamolls, en prats humits i en vores de corrents d’aigua, sobretot a la Selva i a l’Empordà Té propietats vomitives, purgants, vermífuges i suposadament febrífugues
tomaní
Botànica
Farmàcia
Mata de la família de les labiades, fins d’1 m d’alçària, aromàtica, amb fulles linears, d’un verd blanquinós, i amb flors purpúries arranjades en una espiga prismàtica compacta, coronada per bràctees violetes.
Es fa en matolls, sobre terrenys silicis secs Té virtuts digestives, antiespasmòdiques i antisèptiques És anomenat també caps d’ase
sajolida de jardí
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia anual, de la família de les labiades, de 10 a 25 cm d’alçada, puberulenta, amb fulles linears o estretament lanceolades, de color verd cendrós, i amb flors blanques, rosades o liles, arranjades en verticil·lastres distants.
Pròpia de la regió mediterrània, hi és conreada com a planta aromàtica i oficinal Té els mateixos usos que la sajolida de bosc
romaní
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Farmàcia
Arbust perennifoli de la família de les labiades, de 50 a 150 cm d’alt, molt aromàtic, de fulles linears amb els marges revoluts, endurides i tomentoses al revers, de flors blavoses, aplegades en petits ramells axil·lars, i de fruits en tetraqueni.
Es fa en brolles i en llocs secs de la regió mediterrània És conreat també com a ornamental i per a l’obtenció d’essència És una planta remeiera amb virtuts vulneràries, estimulants, antiespasmòdiques, colagogues, etc Pel seu contingut en olis essencials, les summitats dessecades són emprades com a condiment
gram
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de rizoma serpentejant, de tiges prostrades o ascendents de 20 a 30 cm, de fulles planes, estretes i acuminades, amb la lígula pelosa, i de panícula digitada de 4 a 7 espigues linears.
És una herba comuna de camins, camps i llocs trepitjats Té propietats diürètiques