Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
aigua blana
Farmàcia
Química
Denominació tècnica de l’aigua dolça que, ja d’origen o bé per un tractament de desenduriment, conté en solució quantitats febles o nul·les d’ions calci, magnesi o d’altres metalls pesants.
Cou bé els llegums
colina
Farmàcia
Química
Constituent bàsic de la lecitina i component essencial de molts fosfàtids.
Es troba en llegums i altres productes vegetals, a la bilis i el fetge de bastants animals i al rovell d’ou Dins l’organisme actua com a agent de transmetilació el seu derivat, l’acetilcolina, té molta importància fisiològica Les seves sals són administrades en casos d’insuficiències i trastorns hepàtics
isoflavona
Farmàcia
Subgrup de flavones, inclòs al grup farmacològic dels fitoestrògens i presents a la soia, els llegums i el trèvol vermell.
En ésser convertides pels bacteris intestinals en fenols heterocíclics, la seva estructura química és semblant a l’estradiol i adquireixen activitat terapèutica davant dels trastorns de la menopausa Contràriament, també poden tenir una acció antiestrogènica Hom els reconeix una acció protectora contra el càncer de mamella en constatar-se una menor incidència d’aquesta malaltia als països asiàtics i de l’Amèrica Central, on la soia és un element habitual en la dieta També s’ha observat un efecte protector en altres càncers hormonodependents com el d’ovari, el d’endometri i el de…
galega
Botànica
Farmàcia
Planta vivaç, de la família de les papilionàcies, de fulles imparipinnades de folíols lanceolats, de flors blavoses o blanquinoses, en raïms axil·lars, i de llegums estrets.
Es fa, escassament, al SW de la península Ibèrica, i té propietats galactògenes Els seus constituents són els principis amargants, la galegina i tanins
fava de Calabar
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia voluble, de la família de les papilionàcies, de fulles trifoliolades, de flors purpúries en raïms axil·lars i de llegums corbats de 12 a 20 cm, amb dues o tres llavors, amb un solc negrós a la part dorsal.
De les llavors, molt metzinoses, són extrets diversos alcaloides, entre els quals la fisostigmina
fenigrec
Botànica
Farmàcia
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de 20 a 60 cm, de tija dreta i ramificada, amb fulles compostes de tres folíols oblongs denticulats a l’àpex, amb flors blanquinoses, solitàries o geminades, sèssils i amb llegums falciformes de 6 a 9 cm, proveïts d’un bec llarg.
Fa una olor forta molt característica És oriünd de l’Àsia sud-occidental, on és conreat com a planta farratgera, com també al nord d’Àfrica i, com més va menys, als països mediterranis europeus Les llavors són oficinals, amb propietats reconstituents, emollients i antihemorroidals