Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
amfetamina
Bioquímica
Farmàcia
Amina primària líquida que bull a 200-203°C, lleugerament soluble en aigua.
És preparada per reducció de l’oxina de la cetona benzil metílica o per reacció d’aquesta cetona amb formamida Utilitzada en medicina, normalment en forma de sulfat com a amina simpaticomimètica de gran acció estimulant sobre l’escorça cerebral L’administració de 10 a 30 mg produeix eufòria, disminució de la fatiga, augment de l’activitat motora, confiança, iniciativa, insomni, etc El seu abús produeix l’amfetaminomania
sidral
Farmàcia
Preparat constituït per una mescla d’àcid tartàric (20%), bicarbonat sòdic (20%) i sucre en pols (60%) amb addició d’unes gotes d’essència de llimona i granulat amb alcohol.
Hom el pren com a beguda refrescant, efervescent i lleugerament laxant
oleogomenol
Farmàcia
Solució d’oli de niauli, oli extret de la mirtàcia Melaleuca viridiflora
.
És un líquid incolor o lleugerament groc, compost fonamentalment per eucaliptol amb petites quantitats de terpineol, i l -pinè És emprat com a balsàmic en les bronquitis
rolitetraciclina
Farmàcia
Substància que es presenta en forma de pólvores grogues, molt soluble en l’aigua, on dóna una solució neutra.
Hom l’empra, per via intramuscular, en solució extemporània, a dosis lleugerament superiors a les de la tetraciclina perquè és més ben tolerada gràcies a la seva neutralitat
hidantoïna
Farmàcia
Química
Substància bàsica derivada de l’al·lantoïna.
És lleugerament soluble en aigua i en èter i es fon a 220°C Forma el nucli de diferents composts usats com a antiepilèptics i antiarrítmics, com ara la difenilhidantoïna
valeriana

Valeriana
© C.I.C - Moià
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les valerianàcies, de tija solitària, robusta, alta de 40 a 120 cm, de fulles pinnatisectes, de flors rosades, infundibuliformes, triandres, disposades en cimes corimbiformes, i de fruits secs indehiscents, emplomallats.
Es fa en boscs clars, prats, etc, a les comarques catalanes més humides i a la major part d’Europa L’arrel és oficinal i té propietats nervines, sedants i lleugerament soporífiques
lixiviador
Farmàcia
Química
Tecnologia
Aparell emprat per a lixiviar.
És un tub, lleugerament cònic, amb una aixeta de sortida i una boca de càrrega a la part superior N'hi ha de vidre, de metall, per a líquids volàtils, en calent, etc
sulfur de carboni
Farmàcia
Química
Cadascun dels composts binaris de sofre i carboni.
En són coneguts tres, corresponents als tres òxids principals el monosulfur CS, sòlid que existeix probablement només en estat polimeritzat el subsulfur C 3 S 2 , líquid lacrimogen i el disulfur CS 2 , anomenat pròpiament sulfur de carboni, el qual actua lleugerament com a anestèsic local i parasiticida És emprat també com a rubefaent i dissolvent del sofre
barbital
Farmàcia
Barbitúric que es presenta en forma de pólvores blanques, cristal·lines, inodores, de tast lleugerament amarg.
Les seves aplicacions en clínica són les pròpies d’un barbitúric d’acció prolongada És administrat generalment per via oral
jusquiam
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les solanàcies, de fulles simples alternes, de flors infundibuliformes quinquelobulades i de fruits capsulars inclosos en el calze acrescent.
Creixen en terraplens, al peu de murs, vora corrals, etc El jusquiam blanc Halbus , de 30 a 90 cm, té fulles peciolades, orbiculars i lleugerament fistonades i flors groguenques n'hi ha a la regió mediterrània El jusquiam negre Hniger , de 30 a 80 cm, té fulles sèssils i flors grogues amb venes purpúries i amb la gola d’un color porpra fosc n'hi ha a quasi tot Europa Són plantes oficinals, que contenen hiosciamina, atropina, escopolamina i altres alcaloides, els quals els confereixen propietats hipnòtiques, midriàtiques i paralitzants Les llavors són usades en farmàcia casolana…