Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
hidroclorotiazida
Farmàcia
Química
Substància cristal·lina que es fon a 273-275°C.
Pertany al grup de les tiazides, actua inhibint la reabsorció de sodi en el túbul distal i també produeix relaxació de la musculatura llisa dels vasos perifèrics Hom aconsegueix el màxim de concentració plasmàtica al cap de quatre hores En medicina és emprada com a diürètic en el tractament de la hipertensió
diazòxid

Diazòxid
©
Farmàcia
Química
Derivat tiazídic.
Es presenta en forma de cristalls que es fonen a 330°-331°C Pot ésser administrat per via oral o intravenosa essent la biodisponibilitat oral del 100% Produeix vasodilatació per acció directa sobre la musculatura llisa vascular Hom l’administra en les urgències hipertensives, en la hipertensió refractària i en la hipoglucèmia crònica
espasmolític
Farmàcia
Substància que actua relaxant la musculatura llisa, emprada per a disminuir o eliminar els espasmes.
atropina

Atropina
©
Farmàcia
Química
Alcaloide tòxic.
Cristallitza en forma de llargs prismes ortoròmbics de gust amargant que es fonen entre 114 i 116°C i se sublima a l’alt buit entre 93 i 110°C Es troba en la belladona, en l’estramoni i en d’altres solanàcies És extreta d’aquestes plantes per racemització parcial de la forma levogira de la hiosciamina en tractar-la amb àlcalis diluïts, o amb una solució de cloroform calent hom l’obté també per via sintètica És emprada com a antídot dels trilons gasos tòxics emprats amb fins bèllics En farmàcia, generalment hom n'empra les sals solubles, especialment el sulfat neutre, les quals…
broncoconstrictor
Farmàcia
Nom genèric dels agents capaços de causar contracció de la musculatura llisa dels bronquis i, per tant, de reduir la llum bronquial.
Aquestes substàncies poden actuar blocant els receptors adrenèrgics o mitjançant una acció colinèrgica
prostaglandina
Biologia
Farmàcia
Química
Cadascun dels membres d’una família d’àcids grassos quirals, òpticament actius, no saturats, de vint àtoms de carboni, que contenen com a esquelet comú l’àcid prostano.
Aquest àcid és constituït per un anell de cinc membres al qual es troben enllaçades, en àtoms veïns, dues cadenes de set i vuit àtoms de carboni, i el grup carboxílic és en el carboni terminal de la primera La diferent funcionalització de l’esquelet bàsic condueix a les diverses sèries de prostaglandines conegudes, cadascuna de les quals és designada per una lletra que indica la sèrie i un subíndex numèric que denota el nombre d’insaturacions contingudes a les cadenes laterals Les prostaglandines foren descobertes per USvon Euler el 1934 i llur estructura fou determinada per Bergstrom i els…