Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
aminofil·lina
Farmàcia
Compost de 2 mols de teofil·lina i 1 mol d’etilendiamina, que forma grànuls o pólvores groguenques, solubles en aigua.
És emprat en medicina com a relaxant dels músculs llisos, estimulant del miocardi i diürètic
sialagog
Farmàcia
Dit de la substància que estimula la secreció de saliva.
El sialagog més conegut és la pilocarpina, colinèrgic que actua per estímul dels músculs llisos i de les glàndules innervades pel sistema nerviós parasimpàtic La visió i l’olor del menjar actuen d’una manera semblant hom diu fer venir aigua a la boca Uns altres sialagogs són la nou d’Areca i el tabac
estricnina
Farmàcia
Alcaloide que hom troba, juntament amb la brucina, en les llavors de la Strychnos, Nux vomica i en altres espècies.
La seva acció principal té lloc sobre la medulla espinal i produeix, amb dosis mitjanes, un augment del to muscular rigidesa dels músculs de la nuca, amb increment de l’excitabilitat reflexa Amb dosis de 0,03 a 0,1 g apareix una tetània que afecta tota la musculatura esquelètica, i la mort s’esdevé per anòxia Ha estat emprat com a tònic, estimulant i raticida i per a matar gossos i guineus
cafeïna
Cafeïna
©
Farmàcia
Química
Alcaloide bicíclic trimetilat derivat de la xantina.
S'oxida ràpidament o es dimetila parcialment en poques hores És isolat en forma de prismes hexagonals, que se sublimen a 178°C i es fonen a 238°C No és soluble en aigua, però ho és en els dissolvents orgànics Es troba en el cafè, que en conté un 1,5% del seu pes en sec, en les fulles de te un 5%, en el mate i en la cola, de tots els quals pot ésser extret L’obtenció sintètica té lloc per metilació directa de la xantina amb sulfat de dimetil Hom l’obté industrialment com a subproducte de la preparació dels cafès descafeïnats Estimula la secreció gàstrica i el sistema nerviós central i actua…
atropina
Atropina
©
Farmàcia
Química
Alcaloide tòxic.
Cristallitza en forma de llargs prismes ortoròmbics de gust amargant que es fonen entre 114 i 116°C i se sublima a l’alt buit entre 93 i 110°C Es troba en la belladona, en l’estramoni i en d’altres solanàcies És extreta d’aquestes plantes per racemització parcial de la forma levogira de la hiosciamina en tractar-la amb àlcalis diluïts, o amb una solució de cloroform calent hom l’obté també per via sintètica És emprada com a antídot dels trilons gasos tòxics emprats amb fins bèllics En farmàcia, generalment hom n'empra les sals solubles, especialment el sulfat neutre, les quals…
diazepam
Farmàcia
Tranquil·litzant menor, molt emprat en medicina, tant en el tractament de diverses menes d’angoixa com per a produir relaxament dels músculs esquelètics.
relaxant
Farmàcia
Dit del medicament emprat per a disminuir el to dels músculs esquelètics, per blocatge dels impulsos dels nervis somàtics motors o per depressió de les neurones del sistema nerviós central.
Els primers són anomenats blocadors neuromusculars com el bromur de decametoni, i la tubocurarina i la succinilcolina els segons són relaxants d’acció central com el caramifèn, el carisoprodol i la mefenisina