Resultats de la cerca

Els agents antibacterians són substàncies capaces d’inhibir el creixement dels bacteris o d’eliminar-los sense lesionar pràcticament l’animal infectat Es fan servir per al tractament d’infeccions produïdes per bacteris la seva acció bacteriostàtica o bactericida la realitzen interferint els mecanismes fisiològics bacterians, essent els mecanismes d’actuació la inhibició de la síntesi de la paret cellular, la lisi de la membrana cellular, la inhibició de la síntesi proteica i la inhibició de la síntesi dels àcids nucleics El seu ús tant pot ésser sistèmic com tòpic i…

En el plasma sanguini, i circulant lliurement, hi ha diversos anticoagulants, com l’antitromboplastina, l’antitrombina, etc En certes situacions patològiques hom pot trobar, també en el plasma, d’altres anticoagulants o taxes anòmales dels habituals Ultra aquests anticoagulants produïts pels organismes, n'hi ha d’altres, de procedència diversa, emprats en farmàcia L’oxalat i el citrat sòdics, per exemple, actuen respectivament desionitzant i precipitant el calci factor IV de la coagulació no poden ésser utilitzats en terapèutica per la seva toxicitat, però hom els fa servir per a mantenir la…

Les purgues foren molt emprades en medicina antiga per a provocar o accelerar l’expulsió del contingut intestinal L’efecte purgant té lloc segons diferents mecanismes, d’acord amb els quals poden ésser classificats els purgants Així, hi ha els purgants salins, que actuen dificultant l’absorció els purgants amb acció excitant de la motilitat de l’intestí prim olis, resines els purgants amb acció excitant sobre la motilitat de l’intestí gros derivats de l’antracè, àcids biliars els purgants que actuen per lubrificació de la paret intestinal com l’oli de parafina els purgants…

Juntament amb la farmacologia descriptiva i quantitativa, la farmacodinàmica constitueix la fase de l’estudi analític del mecanisme d’acció de les drogues Aquesta anàlisi ha d’ésser fisiològica, farmacofisiològica, física i bioquímica, per tal de poder conèixer l’acció de les drogues sobre els teixits, els òrgans, els aparells i els sistemes circulatori, respiratori, nerviós, i ha d’atènyer el nivell del funcionament cellular farmacodinàmica cellular o d’una part de la cèllula, és a dir, molecular farmacodinàmica molecular

Graduat en medicina el 1960 per la Universitat Karl-Eberhard de Tübingen, el 1967 obtingué el doctorat per la Universitat de Wisconsin El mateix any s’incorporà al laboratori de biologia cellular dirigit per George E Palade  de la Universitat de Rockefeller Nova York, d’on el 1976 esdevingué professor, i el 1992 hi obtingué la càtedra John D Rockefeller Jr El 1980 obtingué la nacionalitat nord-americana La seva contribució principal són els treballs de recerca sobre el funcionament de les proteïnes  cellulars, en què demostrà que aquestes disposen de senyals que en determinen la localització…

Únic tractament farmacològic eficaç per via oral davant la impotència, ja que evita, mitjançant mecanismes enzimàtics, l’eliminació de l’òxid nítric, molècula imprescindible per a tota vasodilatació, com la que s’esdevé en els sins cavernosos durant l’erecció És eficaç tant en la impotència psicògena com en l’orgànica, però no desperta el desig sexual i cal, per a poder actuar, l’estimulació eròtica provocada, mitjançant una descàrrega nerviosa, per la formació d’òxid nítric, o monòxid de nitrogen És contraindicat el seu ús conjuntament amb altres drogues vasodilatadores que…