Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
odorant
Farmàcia
Substància que hom afegeix a un medicament per donar-li olor o modificar-la-hi.
Els principals odorants són les essències, naturals o sintètiques
estreptomicina
Farmàcia
Antibiòtic extret del Streptomyces griseus, descobert per S.A.Waksman el 1944.
Té una potent acció antibacteriana contra els gèrmens grampositius i gramnegatius, tot i que l’aparició de formes mutants resistents s’esdevé sovint després del primer contacte amb l’antibiòtic l’adaptació dels bacteris a l’estreptomicina pot esdevenir tant intensa, que aquests la poden arribar a necessitar per a poder desenvolupar-se de forma normal Cal remarcar la seva potent acció tuberculostàtica, i per això és emprada en el tractament de la tuberculosi, associada a la isoniacida i a l’àcid p -aminosalicílic Sembla que la seva acció consisteix a modificar la permeabilitat de…
emundació
Farmàcia
Acció de depurar, per eliminació, les parts que podrien modificar les propietats de les substàncies minerals o vegetals.
antibiòtic
Esquema d’una instal·lació per a la producció de penicil·lina
© fototeca.cat
Biologia
Farmàcia
Substància química produïda per microorganismes com a resultant d’una biosíntesi específica, capaç, a baixes concentracions, d’inhibir el creixement d’altres microorganismes o d’eliminar-los.
En un sentit més ampli, hom considera que també ho són les substàncies químiques obtingudes sintèticament en modificar l’estructura d’un antibiòtic, i que posseeixen igualment efectes antimicrobians Els antibiòtics solen ésser sintetitzats, i alliberats al medi com a forma d'antibiosi, per fongs floridures i per diversos organismes més o menys adaptats també a viure al sòl actinomicets i bacils esporuladors, bé que molts altres organismes també en produeixen La seva estructura química, molt sovint cíclica, és en cada cas diferent i específica, i molt sovint té caràcter glucídic o…
aigua d’imbibició
Farmàcia
Química
Aigua present en certs hidrats, en proporció màxima fixa, que no contribueix a l’establiment del reticle cristal·lí i per tant pot ésser expel·lida reversiblement dels cristalls (o àdhuc substituïda per altres petites molècules), sense alterar-los macroscòpicament i modificar llur estructura.
També és anomenada aigua d’inserció L’exemple més típic és l’aigua de les zeolites Contenen també aigua d’imbibició les argiles, l’òpal i diversos hidròxids que es presenten en forma de gels colloidals L’aigua d’imbibició pot coexistir en molts hidrats amb aigua de constitució i de cristallització