Resultats de la cerca

A dosi de 0,003 g per via endovenosa produeix una paràlisi muscular total Actua com a relaxant de la musculatura esquelètica

És anomenat també antidiarreic o anexosmòtic Pot actuar sobre el sistema nerviós vegetatiu belladona, sobre la musculatura intestinal opi, per coagulació de proteïnes taní, per absorció de tòxics carbó o per destrucció de la flora patògena intestinal sulfamides, neomicina

Pertany al grup de les tiazides, actua inhibint la reabsorció de sodi en el túbul distal i també produeix relaxació de la musculatura llisa dels vasos perifèrics Hom aconsegueix el màxim de concentració plasmàtica al cap de quatre hores En medicina és emprada com a diürètic en el tractament de la hipertensió

Es presenta en forma de cristalls que es fonen a 330°-331°C Pot ésser administrat per via oral o intravenosa essent la biodisponibilitat oral del 100% Produeix vasodilatació per acció directa sobre la musculatura llisa vascular Hom l’administra en les urgències hipertensives, en la hipertensió refractària i en la hipoglucèmia crònica

La seva acció principal té lloc sobre la medulla espinal i produeix, amb dosis mitjanes, un augment del to muscular rigidesa dels músculs de la nuca, amb increment de l’excitabilitat reflexa Amb dosis de 0,03 a 0,1 g apareix una tetània que afecta tota la musculatura esquelètica, i la mort s’esdevé per anòxia Ha estat emprat com a tònic, estimulant i raticida i per a matar gossos i guineus

Les drogues broncodilatadores més emprades en medicina són els estimulants adrenèrgics β 2 tals com la terbutalina i el salbutamol, i els derivats xantínics com la teofillina i l’aminofillina

És sedant i tranquillitzant Hom l’absorbeix ràpidament per via digestiva, i es metabolitza tot seguit És emprat també com a relaxant muscular en cirurgia, en substitució del curare

Aquestes substàncies poden actuar blocant els receptors adrenèrgics o mitjançant una acció colinèrgica

Aquest àcid és constituït per un anell de cinc membres al qual es troben enllaçades, en àtoms veïns, dues cadenes de set i vuit àtoms de carboni, i el grup carboxílic és en el carboni terminal de la primera La diferent funcionalització de l’esquelet bàsic condueix a les diverses sèries de prostaglandines conegudes, cadascuna de les quals és designada per una lletra que indica la sèrie i un subíndex numèric que denota el nombre d’insaturacions contingudes a les cadenes laterals Les prostaglandines foren descobertes per USvon Euler el 1934 i llur estructura fou determinada per Bergstrom i els…