Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
retardador
Farmàcia
Dit del producte que retarda l’assimilació o l’eliminació d’un medicament i n’allarga l’acció.
En el primer cas hom l’aplica a formes sòlides orals comprimits, càpsules per mitjà d’un vernís que les fa menys solubles en el suc gàstric i en l’intestinal en les formes sòlides injectables suspensions hom procura que siguin poc solubles penicillina procaïna, penicillina benzatina En el segon cas hom actua sobre el mecanisme d’eliminació del medicament probenecida, per a retardar l’eliminació de la penicillina, a causa del blocatge de la secreció tubular renal
excipient
Farmàcia
Substància químicament i farmacològicament inactiva que hom addiciona als productes actius d’un medicament, per tal de facilitar-ne la dosificació o l’administració.
Cal elegir l’excipient segons les propietats dels productes actius, procurant que contribueixin a augmentar l’estabilitat del compost
pólvores de talc
Farmàcia
Pólvores blanques, untuoses al tacte, obtingudes del talc.
No han de contenir ni matèria orgànica ni substàncies solubles en l’aigua ol’àcid clorhídric Són emprades com a protector cutani
disgregabilitat
Farmàcia
Propietat d’un cos sòlid de trencar-se en parts més petites per la influència d’una causa exterior (pressió, humitat, oxidació,etc).
En el camp farmacèutic, hom parla de la disgregació dels comprimits en mullar-los el suc gàstric ol’aigua Com més ràpida és la disgregació més aviat es presenten els efectes del medicament, de manera que, regulant-ne artificialment aquesta propietat, hom pot aconseguir de retardar-ne l’acció  microencapsulació
teofil·lina
Farmàcia
  Química
Alcaloide púric (purina), derivat formalment de la xantina, que ocorre en les fulles del te.
És un sòlid cristallí incolor, soluble en aigua calenta i poc soluble en alcohol i èter, que es fon a 264°C Hom l’obté de les seves fonts naturals i per síntesi a partir del cianoacetat d’etil Presenta una lleugera activitat estimulant i, associada amb l’acetat sòdic, el salicilat disòdic ol’etilendiamina, és emprada com a diürètic
abortiu
Farmàcia
Substància que provoca l’aborció.
Alguns abortius, com la policarpina, la quinina ol’ergotamina, provoquen el despreniment de l’embrió o del fetus per contracció intensa de la matriu d’altres, com els extrets vegetals que contenen principis molt actius, el provoquen causant contraccions abdominals violentes o diarrees fortes Els abortius solen tenir secundàriament efectes tòxics, la qual cosa els fa desconsellables i perillosos
àcid clavulànic
Farmàcia
  Química
 
						Substància oliosa, produïda pel Streptomyces clavuligerus, que és aïllada del filtrat del cultiu d’aquests microorganismes en forma de sal sòdica. 
És un antibiòtic amb poca activitat, però en canvi és un potent inhibidor de les β-lactamases, enzims que, produïts per diferents microorganismes, destrueixen l’anell β-lactàmic de les penicillines i cefalosporines amb la consegüent pèrdua d’activitat És emprada en medicina en combinació amb altres antibiòtics com ara l’amoxicillina ol’ampicillina, en el tractament de malalties infeccioses, produïdes per gèrmens productors de β-lactamases
compressió
Farmàcia
 
						Operació de comprimir, mitjançant premses especials, granulats o pólvores que contenen productes farmacològicament actius, juntament amb uns altres, anomenats excipients 
						, que hi són afegits per facilitar l’operació o l’ús posterior del comprimit resultant. 
Necessita, en general, unes condicions ambientals mínimes de temperatura i humitat
blocador | blocadora
Farmàcia
Dit del medicament o la substància que impedeix l’emissió o l’arribada d’estímuls, la secreció d’hormones, l’acció d’aquestes o la d’altres òrgans, i produeix, a vegades, efectes semblants a l’extirpació.
Günter Blobel
Farmàcia
  Medicina
Biòleg molecular nord-americà d’origen alemany.
Graduat en medicina el 1960 per la Universitat Karl-Eberhard de Tübingen, el 1967 obtingué el doctorat per la Universitat de Wisconsin El mateix any s’incorporà al laboratori de biologia cellular dirigit per George E Palade  de la Universitat de Rockefeller Nova York, d’on el 1976 esdevingué professor, i el 1992 hi obtingué la càtedra John D Rockefeller Jr El 1980 obtingué la nacionalitat nord-americana La seva contribució principal són els treballs de recerca sobre el funcionament de les proteïnes  cellulars, en què demostrà que aquestes disposen de senyals que en determinen la localització…